L’antiga església de Sant Josep, sense culte des del 1936, fou transformada en sala d’actes i casa de cultura per a conferències, exposicions i actes culturals en general, per bé que anteriorment ja havia acollit alguna activitat cultural, quan havia estat la seu i taller del grup teatral La Fura dels Baus. Es tracta d’un edifici barroc d’una única nau amb coberta a dos vessants. A finals del segle XVIII es va allargar la part del presbiteri i s’afegí al lateral la capella dels Dolors.
|
És una obra de pedra amb emblanquinament. La façana presenta portal rectangular, emmarcat per dues pseudopilastres de pedra i coronat per un frontó semicircular truncat, al mig del qual hi ha l'escut de la família Alòs, que van ser els primers benefactors del temple en cedir els terrenys per erigir l'església. En el xamfrà de l'immoble hi ha una fornícula amb la imatge de sant Josep. A mà esquerra de la porta d'accés hi ha un abeurador amb data de l'any 1870.
|
|
El disseny de la portalada de Sant Josep va ser encarregat el 1614 a Jaume Rubió i és molt probable que l’execució sigui també seva, essent aquesta l’única obre en pedra que es coneixeria d’aquest escultor.
|
Aquesta església fou edificada sota la advocació del Desterro de Jesús Nostre Senyor, a instàncies del rector de Sant Pere de Marfà i beneficiat de la parroquial de Moià, i de la seva germana. Fou beneïda solemnement pel senyor bisbe de Vic Fra Andreu de Sant Jeroni el dia 11 d'octubre de 1620.
|
|
La imatge pètria de St. Josep a la fornícula angular de la façana fou posada poc després de la fundació del santuari. El rellotge del campanar va ser construït per Josep Santesteve l'any 1789. El 1865 es restaurà la façana principal. A partir de 1936 aquest temple restà sense culte i desprès d’haver servit de magatzem, l’any 1993 es va convertir en auditori i sala polivalent amb capacitat per a 100 persones. L’any 2002 es va restaurar el rellotge.
|