El 1898 es fundava Felío Comadrán y Cia, un indústria tèxtil amb fàbriques a Sabadell i Moià. Durant el primer terç del segle XX la indústria tèxtil va ser el segon gran pilar econòmic de l’economia moianesa, tradicionalment agrícola.
A partir de 1914 es van començar a instal·lar els primers telers mecànics a la Central. Després vindria la mecanització del Vapor (1917), les Faixes (1924) i Cal Comadrán (1935), restant però encara algunes indústries amb telers manuals. La feina a les fàbriques representava gairebé l’única possibilitat de treball per a les dones, que amb els seus sous ajudaven a les migrades economies familiars de bona part dels moianesos de l’època.
Fabril Comadrán, SA, successora de la Felío Comadrán y Cia, dedicada als teixits i draps de llana que fabricava uniformes i gavardines va subsistir fins la crisi del ram tèxtil dels últims anys del franquisme i dels inicis de la democràcia. En aquest període i en pocs anys anys van tancar les dues empreses més importants del poble: el Vapor i cal Comadrán, amb un gran impacte al municipi. El Vapor tornà a obrir al cap d’un quant temps, però cal Comadrán va tancar definitivament, deixant sense feina 270 treballadors.
Moià treballa per la recuperació de l’antiga fàbrica tèxtil Comadrán per convertir-la en un museu de paleontologia i arqueologia singulars, el primer museu d’Europa dedicat al Pleistocè i a l’os de les cavernes. Les restes arqueològiques de les Coves del Toll i les Teixoneres porten a Moià una gran afluència de públic cada any, sobretot escolar, essent per tant el turisme cultural una sortida econòmica pel municipi.
|