Castell de Vallfogona
| ||||
Situat davant l’església parroquial de Santa Maria, aquest gran edifici ha estat molt modificat al llarg de la història. És difícil imaginar els moments que era un gran casal als quatre vents, emmurallat i emmerletat, possiblement protegit per un baluard, a l’interior del qual hi havia grans cellers per conservar els vins fruït dels impostos rebuts i fins i tot alguna presó; la capella sembla que la tenien ubicada a la propera església parroquial.
| ||||
Primer fou seu de la sots comanda templera, i després de la comanda hospitalera. El Temple, ordre militar fundat per tal de protegir els peregrins que anaven els llocs sants, s’organitzava en comandes per tal d’administrar les seves possessions, sota la direcció d’un preceptor o comanador. La seva finalitat inicial es va ampliar i es va anar estenent arreu de l’Occident i a Catalunya de forma molt especial a partir del moment que entrà a l’ordre el propi comte de Barcelona, Ramon Berenguer III l’any 1131. El comanador templer de Barberà va establir a Vallfogona un convent filial. El castell i vila de Vallfogona havia estat cedit al Temple per Gombau d'Oluja de la família dels Queralt l'any 1191 i confirmada el 1196. Posteriorment l’ordre va rebre també el lloc de Palau, els pobles d’albió i Montargull i molins ubicats al riu Corb. Així es va crear la sots-comanda de Vallfogona per facilitar l’administració d’aquestes possessions. El 1240 es constituí la Comanda de Vallfogona, autònoma i independent, integrada dins de les vint-i-cinc que formaven part de la Corona d'Aragó.
| ||||
| ||||
La sots comanda i el castell de Vallfogona van continuar en mans dels templers fins a la dissolució de l'orde l'any 1312, moment en el qual va passar al domini dels hospitalers, l’Ordre de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem; fundada com una comunitat de monjos que s’ocupaven dels pelegrins malalts que visitaven els llocs sants però que es va transformar en una ordre militar per donar suporta als croats i defensar les seves propietats. Al inicis del segle XV es tenen notícies d’importants reformes al castell. Va ser casal de al Comanda de Vallfogona de Comalats fins l’any 1811, quan els seus béns van passar a la Corona.
| ||||
| ||||
Al llindar de la porta principal es conserva l’escut del comanador Rafael de Xatmar i d’Agullana (1577-1596), fill de Ramon de Xatmar de Rocabertí –senyor del castell de Medinyà-, i d’Isabel d’Agullana de Ferrer: de gules, 3 lleons d’or i, en cap, creu plena –amb travesser el doble que el fust –detall que confirma la pertinença del Comanador a l’Orde de Sant Joan de Jerusalem-.
| ||||
| ||||
