Sistema d’aprofitament màxim de l’aigua. L’aigua sobrant de la font anava a parar als abeuradors distribuïts en tres grans piques paral·leles comunicades seguint el desnivell. Per les seves característiques estaven destinats més als animals de tir que als ramats; en arribar al poble després d’una dura jornada de treball podien beure abans d’arribar a casa.
Les tres piques romanen comunicades. Per això hi ha autors que pensen que podien servir també de rentadors; en una primera per estovar la roba, la segona per ensabonar-la i la tercera per esbaldir-la. De tota manera trobem a faltar una part essencial en qualsevol safareig públic: unes lloses inclinades cap l’interior del safareig per poder picar la roba, fregar-la i ensabonar-la.