Sant Jaume de Montargull a Llorac

L’origen etimològic de Montargull sembla ser la suma de mont d’en Argull, “muntanya d’Herculeus”. D’altres autors afirmen que prové de mont i de la paraula aràbiga arhúl (que té una variant arhil) i que significa “ovelles”. Montargull doncs voldria dir muntanya de les ovelles, qui sap en definit un espai on es concentraven els ramats transhumants en l’antigor.

Apareix en la documentació en un llistat de parròquies del bisbat de Vic que es va emetre entre els anys 1146 i 1154, tot i que no explícitament; es pot considerar que és una més de les citades “com altres esglésies”. Més determinant és la deixa que li féu l’any 1174 un tal Ferrer, cunyat de Gombau d’Oluja, consistent en el delme del domini que posseïa a Montargull.

És una temple romànic de dues naus, una central de reduïdes dimensions i coberta amb volta de canó i coincident amb la porta d’accés. L’altra, coberta amb volta apuntada, es situa paral·lela i disposa d’unes dimensions una mica superiors; al final de la volta s’hi esculpí un petit cor. La separació entre naus s’efectua gràcies a un arc gòtic. A l’interior cal mencionar la presència d’una pica baptismal encaixada al mur.