|
Bastida sobre l'anterior romànica, de la qual es van aprofitar alguns elements. És una església d'una nau, amb absis semicircular i coberta amb volta de canó. Durant el segle XVIII va sofrir moltes reformes i ampliacions. Varen sobrealçar-se els murs laterals i l’absis, però encara s'hi conserva el ràfec sobresortit de pedra que demostra l'alçaria anterior. Els murs laterals es varen foradar per fer-hi dos altars a cada costat. Conserva la volta de canó arrebossada i la concavitat de l’absis amb el seu arc triomfal, tot ell enguixat. A l'esquerra de l’absis hi ha un portal que comunica amb la sagristia afegida, des de dintre de la qual es pot veure un bon fragment dels carreus exteriors de l’absis. A l'exterior del mur de migdia queda la portalada primitiva, de punt rodó i adovellada, que està tapiada. Al seu costat va aixecar-se el campanar de planta quadrada amb coberta a quatre vessants. Hom diria que també fou allargada la nau per la paret de ponent, en què va fer-s'hi l'actual portal d'entrada.
|
L'església de Sant Joan de Llorac consta per primera vegada en una llista de parròquies del bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050. L'advocació de l'església és confusa car el 1140 era dedicada a Santa Maria i el 1331 a Sant Pere. El S. XVII a Sant Jaume, mentre que l'advocació que ha pervingut fins a l'actualitat és la de Sant Joan. Segons la Catalunya Romànica l’explicació d’aquest fet és que Santa Maria correspongués a una possible capella del mateix castell de Llorac que va ser donada als hospitalers de Cervera, mentre que les dedicades a Sant Pere, Sant Jaume i Sant Joan, correspondrien a titulars de les capelles de l’església inicial. La parròquia va dependre del bisbat de Vic fins el 1957 quan va passar a la jurisdicció de l’arquebisbat de Tarragona.
Text: http://patrimoni.concadebarbera.cat
|
