|
L’aqüeducte
que es troba prop de can Clua
(declarat BICN) s’inscriu en un conjunt més nombrós de construccions per a l’aprofitament hidràulic a la zona, com ho testimonien l’arcada sota la font del Ferro, el Pont del Diable o altres construccions més avall de la riera.
|
|
L’aqüeducte romà de can Clua
, amb una cronologia àmplia entre els segles I-III dC, se li suposa una longitud de
3,5 km ,amb un desnivell de
40 metres , salvant quatre torrenteres, des de les rodalies de can Bufí fins a can Roig
on hi ha les restes d’una vil·la romana activa probablement entre els segles I-V de la nostra era. Les troballes arqueològiques permeten deduir la importància d’aquest assentament, evidenciada sobretot per l’existència d’un lacus (dipòsit) alimentat per l’aqüeducte.
|
|
Les quatre arcades que salven el torrent de can Clua
constitueixen la part més ben conservada i coneguda d’aquesta obra d’enginyeria hidràulica, però que més cap a mar hauria hagut de salvar, després de passar can Palau de la Guitarra
, un torrent més ample que se suposa que el salvarien d’entre 17 i 20 arcades que no s’han conservat.
|
|
El mur és fet a base de pedres calcàries lligades amb morter de calç i sorra, i disposades en filades d’alçades diferentes.
Les arcades es recolzen sobre pilars rectangulars o lleugerament trapezoïdals.
L’amplada del canal oscil·lava entre 25-
32 cm al fons i fins a
34 cm a la part més alta. El seu fons anava recobert amb una capa d’uns 6 o
7 cm de rajol trinxat lligat amb calç (opus signinum) i sobre del qual es disposava una capa d’
1 cm amb una escampada de calç molt clara. Aquesta capa més prima podia servir perquè les matèries en suspensió de l’aigua no s’hi aferressin i fer-la, així, més lliscant.
|
