El Tossal dels Morts

Situat a 229 metres d’altitud, es conegut com el mirador del Segrià per les magnífiques vistes de l’horta del Segre, Lleida i les planes que condueixen vers l’Urgell i Tarragona. És un dels típics tossals pelats que voregen la vall baixa del Segre i que han estat habitats per diverses civilitzacions des de la prehistòria fins l’actualitat. Es constata un poblat ibèric i la presència musulmana amb un castell que va donar nom al poble i que formava part de la línia defensiva musulmana de l’horta de Lleida; posteriorment el tossal fou ocupat per la repoblació cristiana.

El material que més s’ha trobat és ceràmica feta amb torn i pintada, la ceràmica comuna feta a torn i ceràmica a mà. Els fragments de ceràmica més antics són del segle IV aC (ceràmica àtica) i del segle I aC (imitació del que els arqueòlegs cataloguen com Campaniana B).

Del castell d’Alcoletge es conserven les restes d’una petita torre quadrada o rectangular que s’aixecava a la zona nord del turó. Al segle XIX el tossal fou habilitat també com a cementiri que va estar vigent fin l’any 1917 (possiblement d’aquí prové el nom de Tossal dels Morts)

Avui en dia al tossal es conserven unes fortificacions i trinxeres de la guerra civil absolutament recomanables de visitar. El conjunt construït el 1938 per l’exèrcit republicà, consta d’una trinxera coberta amb volta de ciment que, amb la típica ziga-zaga, uneix els tres llocs on eren col·locats els tiradors. Pel mig del tossal hi passa una galeria que des de l’extrem oriental del mur de carreus passa transversalment per a enllaçar amb la trinxera; abans, però, deixa unes dues petites cambres de ciment on hi ha petits armaris per a les municions.

El 2001 i 2002 es va dur a terme una intervenció que va consistir en la neteja de les trinxeres de la Guerra Civil , l’arranjament de l’accés per vianants del recinte, amb la corresponent senyalització descriptiva de l’àmbit, la consolidació dels murs medievals i del cementiri vell. Amb motiu de la segona fase de la canalització d’aigua per abastir a Lleida i els nuclis urbans de la zona de regadiu del Canal de Pinyana, el 2007 es va dur a terme una prospecció per estudiar l’impacte de l’obra sobre el patrimoni històric i arqueològic.

La seva proximitat al “Centre d’Interpretació del patrimoni de la Guerra Civil Ermengol Piró” , situat a uns escassos 160 metres, fa que sigui un complement natural i necessari de la visita a l’esmentat centre, ubicat al bell mig del carrer Major de la localitat.