Balneari Vichy Catalán

La història del Balneari Vichy Catalán , un dels més grans de Catalunya, està estretament lligada a la figura del Doctor Modest Furest i Roca . L'exercici de la professió a Girona i a les localitats pròximes va dur el jove doctor Furest a conèixer l'aigua de Caldes de Malavella. Els anys 1880 i 1881 va adquirir les propietats que incloïen les deus d'aigua termal de Vichy Catalán i els terrenys adjacents, a fi de construir-hi un establiment balneari per aprofitar aquesta aigua.

La construcció del balneari es va iniciar l'any 1898 segons el projecte, d'estil neomudèjar, que va ser elaborat en gran part per Gaietà Buigas i Monravà , autor del monument a Colom de Barcelona i pare de l'enginyer Carles Buigas i Sans que va dissenyar i construir la Font màgica de Montjuïc . La direcció de les obres va tenir al capdavant al mestre d’obres Francesc Salvat . La primera secció del balneari es va inaugurar el 12 de juny del 1898 . Les obres del balneari requerien grans inversions econòmiques i el doctor Furest va buscar socis per impulsar el seu projecte, aconseguint l'aportació de capital de quatre prohoms que havien fet fortuna gràcies als negocis que tenien a Cuba: Bonaventura Blay i Milà , Josep Ferrer i Torralbas , Josep Serradell i Amich i Josep Vias i Camps , i van fundar juntament amb Modest Furest i Roca la societat anònima Vichy Catalán , el 16 de juny del 1900. La nova empresa va establir la raó social a Barcelona, a la rambla de les Flors, número 18. Un any més tard s'hi va afegir el també indià Antoni Serra i Ferret .

Una de les primeres iniciatives que va emprendre la nova societat va ser l'ampliació del balneari sota la direcció del mateix arquitecte Gaietà Buigas , que a partir del 1901 va ser continuada per l'arquitecte Manuel Almeda . Al començament de la temporada del 1904 el balneari es trobava pràcticament acabat.

Les dependències històriques del balneari es divideixen en dos cossos d’edifici juxtaposats en forma de T, corresponent la pota d’aquesta T a la primera secció inaugurada el 1898, que malgrat ser de característiques neomudèjars , aquestes són molt més sòbries i menys decoratives que les del segon cos d’edifici. En el primer cos l’element més destacat és la galeria porxada d’arcs de ferradura que presideix la façana, de la que sobresurt en forma de torre prismàtica l’entrada a l’edifici . Tot el cos d’edifici presenta dos pisos, essent les obertures del segon pis de factura molt més simple.

Ja entrat el segle XX i dins el corrent modernista historicista s’afegeix el segon cos d’edifici, perpendicular amb el primer, amb quatre grans torres cantoneres , amb merlets de maó i punxes als vèrtexs , sobresortint de la resta de l’edifici de planta rectangular. Dues torres de les mateixes característiques flanquegen l’entrada d’arc rebaixat amb escalinata frontal . L’edifici presenta dos pisos amb obertures d’arc de ferradura on les dovelles que formen l’arc es dibuixen amb estucat que alterna els colors groc i vermell. La mateixa tècnica s’utilitza als murs. Les obertures d’ambdós pisos de les dues torres de l’entrada formen una balconada amb balustrada de pedra, igual que l’obertura trigeminada d’arcs de ferradura del segon pis que s’obre damunt la porta . Totes les torres sobrepugen el segon pis de l’edifici, utilitzant en aquesta part alta el maó de color vinós com a element decoratiu.

A l’interior hi ha una petita capella dedicada a Sant Josep i a Sant Esteve , de la qual destaquem la porta d'entrada, així com tots els detalls de l'interior. El menjador principal conserva la decoració modernista de principis de segle.

Fins al 1936 paral·lelament al prestigi que va adquirir el balneari també va créixer la producció i la distribució de les aigües embotellades, creixement que es va interrompre en esclatar la guerra civil, quan es va confiscar la societat anònima Vichy Catalán i el balneari es va convertir en hospital militar per als soldats republicans, i més endavant , en plena guerra mundial, juntament amb els altres dos balnearis de la població, el Prats i el Soler, aquest últim ja desaparegut, va acollir refugiats d’arreu .

Entre els anys 2001 i 2003 es va construir un nou edifici a l'Hotel Balneario Vichy Catalán destinat a banquets, convencions i reunions d'empresa, amb una superfície útil de 2700 m2. També s'hi va construir una cuina nova, que permet preparar 1000 àpats diaris. El 2004 va obtenir la certificació UNE EN ISO 9001:2000 d'allotjament i restauració i també va obtenir la Q de Qualitat, atorgada pel comitè de certificacions de l'Institut per a la Qualitat Turística Espanyola (ICTE).