|
|
La història del Balneari Prats
està lligada al desenvolupament de la vila de Caldes a partir de mitjans del segle XIX amb l’arribada d’una nova classe social, la burgesia atreta per les propietats curatives de les aigües termals. Els petits establiments i banys amb el temps s’aniran consolidant, i la construcció dels grans balnearis consoliden el poble com a lloc d’estiueig.
|
Cap el 1840
, la família Prats comença a canalitzar l’aigua de la
font de la Mina
i construeix l’establiment Banys Prats
, una modesta casa de banys
, amb una clientela d’unes 400 persones a l’any. Així amb els anys l’establiment es transforma en balneari i a finals del segle XIX es construeix l’edifici neoclàssic del Balneari Prats
, el cos principal del qual presenta dues plantes de línies sòbries, amb elements que recorden el classicisme com les columnetes adossades a les obertures de la planta baixa.
|
|
La primera data
en què es té constància que la gent anava a prendre les aigües
termals
al Balneari Prats és l’any 1849
, fet que les converteix en les termes més antigues de Caldes de Malavella
. En aquella època trobàvem un conjunt patrimonial amb dues o tres cases al mig de les quals hi havia les termes. A principis del segle XX es va produir el gran boom al Balneari Prats
i el 1912
Eusebi Toda
va fer possible la restauració i ampliació de l’edifici
, que va adquirir característiques formals pròpies
del modernisme
que ens han arribat fins l’actualitat, com són les ornamentacions florals dels trencaaigües de les obertures del pis superior, les rosasses de la façana i alguns salons i menjadors, que reflecteixen l’elegància i el gust de l’època. També es van construir tres xalets totalment equipats destinats a allotjar a les famílies que arribaven per passar les vacances. Des de finals de la guerra civil el balneari està regentat per la família Quintana, que el 1987 el va comprar. Els germans Rafael i Rosa Quintana, que actualment el regenten, són la segona generació.
|
|
Al balneari neoclàssic reformat sota les directrius del modernisme s’han anat incorporant modernes instal·lacions que l’han convertit també en hotel sense perdre l’aire tranquil d’un balneari tradicional
i a ell arriben tota mena de persones, de Catalunya i de fora, que busquen un lloc acollidor, familiar i relaxant, envoltat de bells jardins amb pèrgoles, senders ombrívols i altres instal·lacions (zona infantil, piscina termal exterior...).
|
|
|
