L'església parroquial de Sant Esteve de Caldes de Malavella
apareix documentada per primera vegada en la acta de la seva consagració l'any 968. El 1057, ja apareix amb el topònim de Malavella, que s'ha anat modificant fins a l'actual. Inicialment fou possessió del monestir de Sant Salvador de Breda
, però el 1058 va ser restituïda per la comtessa Ermesenda al bisbe de Girona
.
|
El temple, de planta basilical
, presenta tres naus capçades per un absis i dues absidioles semicirculars
de grans dimensions i d’estil llombard, estructura tota ella del segle XI. Degut a diverses reformes i afegits posteriors, la major part del que veiem és majoritàriament del segle XVII, quan es va reformar el temple, afegint capelles laterals
i construint una nova façana en el mur oest. La façana, d’estil neoclàssic
, presenta típiques formes del món antic. A banda i banda de la porta, a la part inferior, es pot veure un dels símbols indiscutibles de Caldes com són unes enormes peroles.. Les diferents campanyes d'excavacions arqueològiques han permès comprovar que es va construir sobre una edificació romana, probablement un temple
.
|
|
|
La nau central
està coberta amb volta apuntada
, mentre que les laterals
presenten voltes d'aresta i de quart de cercle
. Aquesta nau estava separada de les laterals mitjançant quatre arcs formers de mig punt. Entre els segles XVII i XVIII es van unir els dos arcs més propers al presbiteri, creant-ne un de sol de perfil rebaixat. L'arc del costat nord es va haver de reforçar amb una columna, el fust de la qual és d'origen romà.
|
|
|
|
Sobre el presbiteri de la nau nord es va construir un campanar de torre
, poc temps després de finalitzar el temple. Té planta gairebé quadrada i dues grans finestres en cadascun dels costats del pis superior.
|
|
A l'absis s'obren dues finestres de mig punt i de doble esqueixada
. Als absis laterals hi trobem el mateix fris d'arcs cecs, tot i que molt més erosionat. En la part central del tambor absidal s'obre una única finestra de doble esqueixada i al absis central un ull de bou
amb una imatge d’un àngel esculpida, que per les seves característiques podria tractar-se d’un element reaprofitat qui sap si d’una portalada.
|
L'absis central està decorat amb un fris d'arcuacions llombardes
fetes amb un sol bloc de pedra. Aquests arcs estan acabats en petites mènsules
. Una de cada tres d'aquestes mènsules està feta amb pedra volcànica negra, mentre que les altres dues són clares. També hi ha alternança de colors en el fris de dents de serra que hi ha just a sobre dels arcs cecs. En aquest cas s'alternen les pedres negres amb les d'un color terròs.
|
|
|
|
