Estació del Carrilet de Llambilles
L’estació del carrilet és el testimoni que ha quedat a Llambilles de la línia ferroviària de via estreta que unia Sant Feliu de Guíxols amb Girona, inaugurada el 29 de juny de 1892. La línia tenia dues estacions de primera categoria o principals, Sant Feliu de Guíxols i Girona, dues de segona categoria que eren Cassà de la Selva i Llagostera, tres de tercera categoria a Quart, Santa Cristina d’Aro i Castell d’Aro i els baixadors del barri de La Crehueta a Girona, Llambilles i La Font Picant. Hi havia dos punts de parada sense andana que donaven servei als barris de l’Esclet i Llebrers i als últims anys, responent a la demanda del turisme de platja, es va crear el baixador de S’Agaró. | |
El 1887, Joan Casas i Arxer i Enric Heriz i Campanaria van redactar la memòria que projectava el ferrocarril de Sant Feliu de Guíxols a Girona. El 1889 l'enginyer Carles Cardenal va acabar definitivament el projecte. Per portar-lo a terme es va constituir davant notari l'anomenada Compañía Anónima del Ferrocarril de San Felíu de Guíxols a Gerona, amb un capital social de 1.536.100 pessetes, repartides en 15.361 accions. L'any 1889 es varen iniciar les obres d’explanació de terres. El gener de 1891 M. Jean Mettewi va iniciar la instal·lació de rails i el febrer van arribar, des d'Alemanya, les dues primeres locomotores i després la resta del material mòbil. En aquest primer moment de la línia el parc mòbil es composava de 4 locomotores de vapor, 15 cotxes de passatgers de dos eixos amb caixa de fusta, 4 furgons de dos eixos i 63 vagons de càrrega. Cap a 1904 es va encarregar la resta de material, que constava d’una locomotora, 2 furgons i 15 vagons.
| |
El primer viatge de proves, a una velocitat de 30 km/h, va tenir lloc el 6 d'agost de 1891 i el 30 de juny de 1892 entrava en servei la nova línia. El primer viatge comercial, que va iniciar el servei regular, va ser a les 05:01 del matí.
El 1918 el creixent trànsit de mercaderies amb el port de Sant Feliu va incorporar 13 nous vagons plataforma, ara de bogis, i es va demanar fer un ramal d’ús exclusiu de mercaderies al Port de Sant Feliu, que va ser acabat el 1924. Cap el 1927 es va arribar al punt àlgid del trànsit de mercaderies, amb un 52.114 tones transportades. | |
Si bé durant la Guerra Civil el tren no va deixar de funcionar perquè va passar a dependre del Comitè Regional de Ferrocarrils, al final de la guerra els republicans van volar el pont sobre la riera Verneda i van deixar la línia tallada per la meitat, fins que es va enllestir el nou pont l'any 1940.
Després de la Guerra degut a l’augment del trànsit, que en el cas de viatgers va arribar a 508.306 el 1946, es va incorporar l’única locomotora diésel que es trobava al ferrocarril de Valdepeñas a Puertollano (Ciudad Real). La manca de liquidesa va fer que el 1947 es sol·licités una subvenció a l'Estat, però no va ser efectiva fins el 1949 amb la promulgació d'ajuda als ferrocarrils de via estreta, amb que s’escometé un pla de modernització amb una estació compartida amb la Companyia del Ferrocarril d'Olot a Girona. | |
La reducció del trànsit del ferrocarril en favor del trànsit per carretera va provocar que el 1951 es demanés una nova subvenció. El 1963 la companyia passà a dependre dels Ferrocarrils de Via Estreta. Definitivament, la línia de Sant Feliu de Guíxols a Girona, considerada poc rendible, va ser clausurada el 10 d'abril de 1969.
El material va quedar emmagatzemat durant molt de temps amb l’esperança de la reobertura de la línia i això va afavorir que es salvessin totes les locomotores que van acabar el servei i alguns furgons i cotxes de viatgers de la primera època. Només la locomotora número 3, que estava en una gran reparació fora de Sant Feliu no es va poder recuperar i es va perdre. Però fins i tot, tota la documentació del ferrocarril va ser salvada de l'oblit i es conserva a l'Arxiu de Sant Feliu de Guíxols. | |
A partir de l'any 2000 es va començar a utilitzar el traçat del ferrocarril com a Via Verda, l’anomenada Via Verda del Carrilet II (la Via Verda del Carrilet I és la del traçat de l’antic ferrocarril d’Olot a Girona). Aquestes dues vies verdes permeten anar d’Olot a Sant Feliu de Guíxols passant per Girona. Amb la recuperació de la “Ruta del Carrilet” per a carril de bicicletes i vianants i la incorporació del Parc de l’Estació s’ha consolidat a l’entorn de l’edifici ferroviari una àmplia zona d’esbarjo, un gran espai lúdic i de repòs. L’espai disposa de una pista esportiva a l’aire lliure, zones amb bancs i taules i aparcaments per a bicicletes. L’estació, més ben dit baixador, una de les instal·lacions més petites de la línia, amb la seva peculiar fesomia, degudament arranjat s’ha destinat a usos culturals i públics. En aquest local s’hi realitzen activitats de manualitats, cursos, reunions veïnals… |
Llegenda del tren fantasma Diferents persones afirmen que han vist arribar una locomotora antiga amb un parell de vagons de matinada a les estacions de Llambilles i Castell d’Aro. El comboi passa a gran velocitat i porta uns passatgers sense vida, pàl·lids i amb la mirada perduda. La creença és que si aquests passatgers et fixen la mirada moriràs al cap de poques hores atropellat per un tren, tramvia o similar. La llegenda diu que en alguna ocasió el tren para per recollir aquelles persones que volen morir i que qui puja al tren mai torna a baixar. La creença diu que les nits del 29 de febrer i del solstici són les preferides perquè el tren pari. El carrilet i la dictadura de Primo de Rivera Sota la dictadura de Primo de Rivera el llavors Governador Civil de Girona, Artur Carsi, va ordenar la castellanització dels noms de les estacions; la companyia s’hi va negar dient que li tenia que ordenar la División de Ferrocarriles. La controvèrsia va acabar el 1924 amb una resolució de la Dirección General de Obras Públicas, que deia: "Considerando que mientras los pueblos a que sirven las estaciones no cambien de nombre no debe cambiarse el de dichas estaciones y que esto no corresponde a este Ministerio sino al de Gobernación. S.M. el Rey -q.D.g.- se ha servido disponer que no procede que se traduzcan al castellano las denominaciones de las estaciones de la línea del ferrocarril de San Feliu de Guíxols a Gerona, en tanto no se cambie la denominación de los pueblos o localidades a las que sirvan". |
