Església de Sant Sebastià de la Canonja

L’església de sant Sebastià , iniciada el 1746, rebé la seva benedicció el 28 de novembre de 1757. Durant els 11 anys que durà la construcció s’hagueren segur de replantejar diferents solucions arquitectòniques. Així la transició de la planta quadrada a la octogonal no es resolgué de forma totalment satisfactòria i l’octògon no resultà ser regular.

L’edifici, de línies classicistes que s’observen de forma contundent pel frontó triangular de la porta d’accés i del coronament de la façana principal, consta de tres naus amb capelles laterals entre contraforts.

No fou fins el 1840 que quedà enllestit el campanar, de planta quadrada, que s’alça a la dreta del temple. El cos superior del mateix és vuitavat amb òculs i volutes barroques a les cantoneres.

A començaments dels anys 70 del segle XX es col·locaren els vitralls que decoren les finestres, obra de Francesc Fornells Pla i l’any 1997 es procedí a la restauració de la façana principal del campanar.

Al llarg de la seva història l’església canongina ha sofert diferents avatars. Durant la tercera guerra carlina, el temple fou ocupat pels liberals que hi feren obres de fortificació per tal d’adequar l’edifici a la funcionalitat defensiva. L’any 1936 va desaparèixer el retaule major, cremant-se bona part de la imatgeria i de l’arquitectura del retaule. El comitè antifeixista convertí l’espai en garatge dels cotxes i camions incautats.