Can Nicolau o Casa de Donya Blanca de Vinyols i els Arcs
Can Nicolau és un gran casal, conegut també popularment com casa de Donya Blanca. Fou construït per la família Folc al segle XVIII, damunt d’un altre edifici existent aleshores. Disposa de planta baixa, entresòl, planta noble i golfes, a més del magnífic jardí exterior Entre les diverses dependències destaquen la biblioteca i la capella, de planta rectangular, amb una senzilla porta amb arc de mig punt i campanaret de paret amb una única obertura. | ||
| ||
Situada al xamfrà que formen el carrer de la Font i el Raval de Sant Joan, la casa coneguda actualment com a Can Nicolau fou edificada a principis del segle XVIII sobre altres construccions més antigues propietat de la família Folc de Vinyols i els Arcs. Al segle XIX passaren a ocupar-la, per extinció de l'anterior, membres d'una branca del llinatge Nicolau de Reus, encapçalada per Raimon de Nicolau i Ferrer, nascut en aquesta ciutat l'any 1715, Senyor de Sarraix i Batlle de Reus i que com a Ciutadà Honrat de Barcelona obtingué, l'any 1773, el privilegi del rei Carles III de Cavaller del Principat de Catalunya, segons consta al Reial Despatx de Comissió dirigit al Corregidor de Tarragona. Descendent directe d'aquest noble fou el Tinent General Carles de Nicolau i Iglesies, nascut l'any 1819 i mort a Vinyols el 1903. Per la seva participació en nombroses escomeses bèl·liques havia obtingut diferents condecoracions com la Gran Creu de Sant Hermenegild, la d'Isabel la Católica i la medalla d'Alfons XIII. Fou pare de Ricard de Nicolau i de San Bartolomé, així mateix general de l'exèrcit. Actualment ocupen de forma temporal la casa els seus propietaris Mª Antonia de Nicolau i el seu marit Martí Fusté i Salvatella, residents normalment a Barcelona, però de forta i arrelada estimació entre els habitants de la vila.
| ||
Text extret de la “Guia de Vinyols i els Arcs” de Laureà Pagarolas i Sabaté
|
Població: Vinyols i els Arcs
