Carrer Major de Vinyols i els Arcs
| ||||||
| ||||||
| ||||||
| ||||||
| ||||||
Cal Sabater és una casa amb planta baixa, pis i golfes, construïda a inicis del segle XVIII (1715). La porta d’accés principal és d’arc rodó simple. Destaquen les golfes amb obertures tipus galeria catalana. La coberta finalitza amb un ràfec volat de rajoles.
| ||||||
| ||||||
| ||||||
Cal Cabrer és un edifici noble de planta rectangular, de planta baixa, pis i golfes de galeria catalana sota un ràfec de volada. Les finestres del pis estan emmarcades amb decoració de reminiscències renaixentistes; destaca la decoració de la primera de la dreta amb la inscripció "IHS", les dues següents (damunt la porta i la següent) amb trencaaigües i guardapols, i la darrera amb una senzilla decoració damunt la llinda. La porta principal és d’arc de mig punt, amb un escut de difícil determinació a la dovella central.
| ||||||
| ||||||
Casa del carrer Major número 16 fou construïda a cavall dels segles XVIII i XIX, de planta baixa on trobem la gran porta amb arc de mig punt i dos pisos. Entre plantes es situa el balcó amb barana de ferro forjat. Al segon pis dos balcons més amb la corresponent barana seguint les mateixes directrius que l’anterior. I finalment, al darrer pis, que es correspondria amb unes antigues golfes, finestres que ens recorden una galeria catalana reaprofitada.
| ||||||
| ||||||
Segons ens informa Laureà Pagarolas, “La majoria de cases del nucli històric de Vinyols i els Arcs són de dos pisos i golfes, mentre que ja en queden poques de les d'un pis amb gran planta quadrangular més les golfes, ja molt antigues, com són, per exemple, les tres primeres cases a mà dreta del carrer Major. La gran portalada adovellada amb arcs de mig punt de pedra picada i amb boniques finestres a la planta noble d'aquestes darreres ha estat substituïda en les primeres, més modernes, per portes més funcionals, amb arc rebaixat o llinda, i es fan notar per la proliferació dels balcons als dos pisos. Característica fonamental són els bells finestrals o ulls en forma d'arc, sota teulada, davall la qual es troben situades les golfes. La filera de finestres de les cases senyorials deis segles XVI i XVII, encara amb reminiscències del gòtic català, construïdes amb pedra picada o rajola, foren substituïdes després per un sol arc, més gran, emplaçat al centre de la façana, també sota teulada. Aquestes obertures, de característiques diverses, permeten sempre la bona ventilació de les golfes on s'estenen els fruits del camp com les avellanes, ametlles..., per tal que s'assequin. Damunt d'aquestes obertures són molt corrents les "pardaleres", forats deixats, expressament, perquè els ocells hi facin llurs nius.”
|
