Castell de Vilafortuny de Cambrils

El castell de Vilafortuny, situat al veïnat homònim, és un edifici de caràcter defensiu i militar del qual els orígens es remunten al segle XII. Al 2019 l’arqueologia ha documentat l’edificació del castell sobre la part més elevada d’una petita ciutat de la tribu ibèrica dels Cossetans. Els primers indicis apunten l'existència d'una població protegida per muralles, que hauria estat possiblement afectada durant la Segona Guerra Púnica. El castell va ser el nucli senyorial d'una antiga població que hi va créixer a redós seu.

L'any 1152, Vilafortuny surt esmentat per primera vegada en la carta de població de Cambrils, on s'esmenta que s'havia adjudicat a Guillem de Fortuny, i és citat de nou com a límit amb Cambrils al 1178. El 1154 Guillem Fortuny declarava que només reconeixia com a senyor el comte de Barcelona, i que no obeiria a cap dels altres senyors. El 1194 l'església de Vilafortuny ja donava servei a la població.

El castell està situat dins el nucli de la vila del principi del segle XII, que pertanyia a la senyoria de Guillem de Fortuny. Amb el pas del temps ha estat molt restaurat i s'han conservat pocs elements de l'època medieval. És de base rectangular amb dues plantes, té un pati interior amb una petita capella amb campanar d'espadanya. El teulat és de dues vessants. Les façanes, recobertes de ciment, foren repicades pels actuals propietaris i ara s'observa la pedra original de l'edifici. Presenta dos cossos annexes i una torre de planta quadrada coronada amb merlets. Hi ha finestres amb llindes d'època medieval, amb arabescs i arcs conopials.

Pirates i corsaris van atacar i assetjar la costa, sobretot Salou, Vila-seca i altres indrets durant els segles XV i XVI i finalment al juliol de 1582 set galions sarraïns desembarquen a Vilafortuny i aquest cop destrueixen el castell. Arran dels atacs de pirates i de les febres palúdiques la població va anar a la baixa. El 1763 el castell es trobava deshabitat. L’edifici fou comprat pel comerciant reusenc Salvador de March, que el rehabilità.

Durant la Guerra Civil, el castell fou assaltat per milicians republicans i, posteriorment, s'hi instal·laren les Brigades Internacionals, i curiosament mai no va ser bombardejat. Poc abans que el bàndol franquista ocupés la comarca, les tropes que s'allotjaven al castell de Vilafortuny van fugir cap al nord, i el dia 15 de gener de 1939, els nacionals ocupaven el Camp de Tarragona, i un petit grup de militars es va arribar al castell per anunciar el canvi de règim. Després d'una fase de semiabandonament, l’any 2000 la família Aparici adquirí el castell, portant a terme nombroses modificacions i la restauració de la mà del restaurador Paco López Villegas, conservant la torre mestra i el pont d'accés al recinte emmurallat d'origen medieval.