Escultures urbanes de Cambrils
El Patrimoni Cultural de qualsevol poble és una de les seves principals senyes d'identitat i el testimoni de la seva contribució a la cultura universal. Els béns que integren el patrimoni artístic cambrilenc constitueixen un llegat patrimonial d'inapreciable valor; la conservació i l'enriquiment dels quals correspon a tots els ciutadans i ciutadanes i, especialment, a les institucions i poders públics que els representen. A continuació, us mostrem alguns dels monuments i escultures que podeu trobar als carrers de la vila i que formen part de l'important patrimoni artístic de Cambrils.
| ||||||
Al Moll de Pesca trobem una escultura en bronze (1025 x 50 x 45 cm), reproducció de l’any 2004 d’un original de Maria Dolors Ortuño, que fou donada pel Sr. Josep Mellau Gavaldà. L’escultura del Nen Pescador, representa com diu el seu nom un jove, venedor de peix amb un cistell a la ma.
| ||||||
| ||||||
|
L’escultura original, de la que aquesta és una rèplica o reproducció, fou ubicada al mateix lloc l'any 1978, convertint-se en un emblema del port. L’any 1980 l’escultura fou robada i l’any 1994 la Interpol Britànica la va localitzar a Leeds. Tot i l'inici dels tràmits de retorn, per part de l'Ajuntament, no es va retornar mai.
| ||||||
L’Estela falç, obra guanyadora del 1r premi d'Escultura en Espai Públic de Cambrils 2005 de l’escultor Enric Pladevall Vila, fou inaugurada l’any 2006 a la Plaça del Setge. Es tracta d’una obra feta en ferro i fusta (360 x 430 x 60 cm) que parteix de la idea d'utilitzar una falç, eina d'una gran potència i forta càrrega simbòlica, lligada estretament a la nostra terra i als seus defensors que heroicament hi van deixar la vida en els fets ocorreguts durant el Setge de Cambrils de 1640.
| ||||||
Una falç escultòrica que penetra a la terra, surt i s'enlaira tancant gairebé el cercle, en record als cambrilencs que van patir el setge “encerclats” per les tropes de Felip IV. Un cercle que ens connecta de nou amb la terra i amb la cúpula, com una estela homenatge a una pàgina gloriosa de la nostra història.
| ||||||
| ||||||
|
Francesc Vidal i Barraquer (1868-1943) va estudiar la carrera de dret a la Universitat de Barcelona i l'eclesiàstica al Seminari de Barcelona i al Pontifici de Tarragona. Encara que exercí durant molt temps d'advocat en pràctiques en un bufet de la Ciutat Comtal, atret per una viva vocació, va renunciar al seu futur brillant per la seva sang noble (pertanyia a una de les famílies més destacades de Cambrils dels segles XIX i XX), la bona posició econòmica i la distingida carrera d'advocat per la carrera sacerdotal, i rebé les Sagrades Ordres el 1899.
| ||||||
| ||||||
|
La humilitat, la pietat i la caritat foren els tres trets més rellevants de la seva personalitat. Vidal i Barraquer va ser nomenat arquebisbe i cardenal (1921) i va tenir una participació molt destacada en les relacions entre l'Església i l'Estat durant la República i la Guerra Civil, actuant d'intermediari. A causa de la seva oposició al règim de Franco i la seva defensa del català, va haver d'exiliar-se a Itàlia i a Suïssa, on va morir a Friburg el 1943, a causa d’una angina de pit. Tot i rebutjat pel règim franquista, el Ple de l'Ajuntament de Cambrils el va nomenar Fill Il·lustre de la Vila el dia 8 de novembre de 1959.
| ||||||
Per acord del Ple del dia 12 de febrer de 1976, es va realitzar un monument al cardenal Vidal i Barraquer que va ser encarregat a l'escultor Ramon Ferran i es va inaugurar el dia 15 de maig de 1978 coincidint amb el retorn de les despulles del Cardenal a Cambrils per a ser inhumades definitivament a la Catedral de Tarragona. L'estàtua de bronze, ubicada a la plaça de l’Església de Santa Maria, representa el cardenal en els últims anys de vida, de cos sencer i amb hàbit.
| ||||||
Pagesos veremant és una obra del 2002 de Maria Dolors Ortuño, de qui hem vist alguna altra obra a Cambrils. Aquesta artista, nascuda l’any 1962 a Rincón de Seca (Múrcia), va venir a Catalunya amb sols 1 any d’edat i és veïna de Cambrils des del 1969.
| ||||||
Va estudiar a l’Escola d’Arts i Oficis de Tarragona als anys 80 i es va decantar per l’escultura, majoritàriament amb fang, però també amb altres materials. La seva obra s’inspira en la figura humana d’estil realista estilitzat en moments quotidians vinculats al poble.
| ||||||
| ||||||
|
Va estudiar a l’Escola d’Arts i Oficis de Tarragona als anys 80 i es va decantar per l’escultura, majoritàriament amb fang, però també amb altres materials. La seva obra s’inspira en la figura humana d’estil realista estilitzat en moments quotidians vinculats al poble.
| ||||||
| ||||||
|
A la rotonda del Patronat Municipal de Turisme trobem l’obra A tota vela de l’escultor José Ángel Merino López, feta en acer inoxidable (13 x 7 m). Fou l’obra guanyadora del 2n premi d'Escultura en Espai Públic de Cambrils 2007.
| ||||||
L’escultura, que data de 2008, és una gran vela reixada de quatre tones, orientada cap al port de Cambrils, com si estigués inflada i l'autor la defineix com un crit a la llibertat i a l'aventura. És una obra en la qual la imaginació ha substituït el pal i els cables per l'espai; una vela que no pot retenir el vent que flueix, però que està inflada i empeny permanentment. Simbolitza el vector de futur de la ciutat de Cambrils, un futur lligat al mar.
| ||||||
En el Pla de les Serenes, obra de David Callau (2011) és un conjunt escultòric ubicat a les Escales Reials i treballat en materials com l’acer corten, la ceràmica i l’acer inoxidable. Aquest grup escultòric commemora al seu centenari a les víctimes de 1911, conegut com “l’any de les desgràcies” perquè al llarg del 1911 varen morir molts pescadors del litoral català i valencià, alguns d’ells de Cambrils. Obra formada per un grup de tres pescadors que representen les ànimes. A les seves mans hi duen paneres plenes de peix per anar a vendre, com es feia antigament. Dues sirenes d'alçades majestuoses que simbolitzen la bonança i la tempesta. La Dolça i la Calma d'aquest mar. Éssers mitològics metàfores també dels elements: el sol i la lluna, determinants a l'hora de sortir a pescar. El petit Adrià és el símbol d'un present i d'un futur; la nota de color i de tendresa. Infància i innocència que observa l'escena des d'un pla de serenor.
|
