Nucli històric de Cambrils
Si Cambrils disposa d’un ampli ventall de propostes patrimonials que per sí soles es mereixen ser visitades, no per això les grans obres exhaureixen la seva riquesa monumental que podem descobrir en elements més discrets però no per això menys importants.
| |||||||||
La Font de la plaça Marianao és una de les quatre fonts (la de la plaça Major, la de l'Església, la del carrer Major i la del carrer Sant Plàcid, a l'actual plaça Marianao) inaugurades el 1889 per commemorar la portada al poble de les aigües de la mina del Bru. Fins el 1873 que es va decidir abastir d’aigua corrent la població, la gent de Cambrils s'abastia a través de pous o de les mines, que tenien la seva boca molt a prop de les muralles o als voltants del poble.
| |||||||||
| |||||||||
|
La font de la plaça Mariano és de foneria, centrada amb una efígie de Neptú, déu de la religió romana invocat per protegir les persones de la calor estival el qual enviava les pluges. Amb el contacte amb la cultura grega, fou associat amb Posidó i va perdre la seva identitat original, passant a ser el déu dels mars i dels terratrèmols. Damunt seu i sota de una gran cornisa hi ha una representació alada femenina nua (potser una Nereida) que sosté per les regnes els dos cavalls blancs del carro de la divinitat. Rematen la font dos peixos entrellaçats. Està situada dins d'un espai cobert, embellit amb un fris de plafons ceràmics que representen els oficis tradicionals, rajoles sorgides del taller del ceramista Raimon Castanys, net del gran il·lustrador català Valentí Castanys.
| |||||||||
| |||||||||
|
El Mercat Municipal d’estil noucentista, inaugurat el 1926, és un edifici de planta rectangular, cobert a dos aiguavessos, amb finestres trigeminades a la façana longitudinal. La façana principal té tres obertures de mig punt i un coronament de perfil sinuós partit amb quatre pinacles. Però també cal destacar edificis com la Rectoria o Abadia, que caracteritzen el Cambrils dels segles moderns.
| |||||||||
| |||||||||
|
El segle XVIII que suposà un moment de creixement de la vila i de recuperació després d’un segle XVII devastador (Guerra dels Segadors) ens ha deixat testimonis unes vegades muts i d’altres que ens parlen com aquesta llinda inscrita de 1794. Però també formen part del seu passat elements com aquesta creu pintada a la paret del núm. 42 del carrer de les Creus, una de les dues que han sobreviscut i que marcaven les estacions del viacrucis, una tradició que se celebrava per Setmana Santa.
| |||||||||
| |||||||||
|
El carrer del Soldat. Es diu que deu el nom de quan al segle XIX els vilatans estaven obligats a donar sostre i manutenció a la tropa que passava per allà. Al fons hi ha el que sembla una capella. Hi ha qui li dona erròniament el nom de capella de Sant Antoni de Pàdua, però el plafó ceràmic que hi ha al costat correspon a Sant Josep.
| |||||||||
| |||||||||
|
Tanmateix, aquest edifici és molt més recent del que aparenta i probablement no és cap capella. Sembla que el constructor va ser Francisco Curt Martínez, representant del grup constructor RUMASA a Cambrils, que. va ser protagonista durant els anys seixanta del segle XX de la conversió de la zona verge costera en un eixam urbanístic irrecuperable. En realitat, el carrer del Soldat continuava més enllà. El senyor Curt aconseguí tancar aquest espai, que actualment no té sortida. Igualment, l’escut de la façana sembla que és un element reaprofitat no se sap d’on.
| |||||||||
| |||||||||
|
Una de les cases a destacar del seu nucli històric es la Casa núm. 5 del carrer Major, que forma un conjunt unitari amb la casa número 3. La planta baixa presenta un potent arc de dovelles, de tipus carpanell. La dovella central presenta la data de 1684 sota el símbol monograma IHS / ADN (Iesus / Anno Domine Nativitatis). La paret de la casa sembla, fins a una certa altura, feta de tàpia a la que s'hi han marcat el disseny dels carreus en calç. El primer pis té un balcó de carreus, motllurats, de clara inspiració renaixentista de tipus popular. Al costat s'hi situa una finestreta. El pis superior presenta una finestra catalana de mig punt, i presumiblement altres tapiades. La seva coberta, teulada o terrat, ha desaparegut. Sota la línia d'aquesta coberta conserva una motllura, de clara datació al segle XIX, doncs nombroses han estat les refeccions portades a terme sobre l’original. A la planta baixa presenta un esgrafiat modern. La resta de la façana ha estat estucat amb calç i pintat de color ocre. Aquest acabat podria ser en part original.
| |||||||||
| |||||||||
|
Però encara que nos sigui el corrent artístic més destacat no podem pas oblidar aquells elements del modernisme que són testimoni d’un nucli històric viu que s’impregna dels corrents i de les modes imperants en cada moment, com por ser aquesta casa del carrer Major que fa cantonada amb el carrer del Soldat.
| |||||||||
| |||||||||
|
No podem deixar el nucli històric de Cambrils sense parar atenció a la casa núm. 17 del carrer Vidal i Barraquer, un habitatge del segle XVIII on va néixer aquest fill il·lustre que va ser bisbe de Solsona, arquebisbe de Tarragona i cardenal, amb una trajectòria sempre lligada a la catalanitat, a la defensa dels valors democràtics i a la separació Església-Estat.
| |||||||||
| |||||||||
|
Però tampoc exemples com l’habitatge noucentista de Vil·la Paquita o Xalet del Doctor Roig, que projectà l’arquitecte Pau Monguió Segura als anys 30 del segle XX. Es tracta d’una casa unifamiliar formada per dos cossos en forma de L. El cos principal està cobert amb teulada a dues aigües. L'ornamentació, de reminiscències modernistes, combina el maó vist amb la rajola ceràmica.
|
