Església romànica de Sant Pere a Maldà
Aquesta església està situada al peu del poble de Maldà i més concretament a l’Est, per a poder orientar el seu absis a la sortida del sol. La seva situació extramurs de l’antiga muralla medieval, del segle XII, es deu a la intenció de cobrir les necessitats espirituals d’una població dispersa als seus voltants, majorment de pastors, d’aquí el patronatge de Sant Pere. Vinculada al castell de Maldà, el 1082 depenia de l’església de Sant Vicenç de Cardona, mitjançant la donació feta a la canònica per Ramon Folc I de Cardona i la seva muller Ermessenda de totes les esglésies del castell i terme de Maldà. En 1154 va passar a dependre de la diòcesi de Tarragona, ja que anteriorment, era de la diòcesi de Vic. És un edifici romànic d’una sola nau amb volta de canó i reforçada amb quatre arc torals que arrenquen de mitges columnes adossades als murs laterals amb capitells senzills de pla i cavet. La nau s’il·lumina per la finestra de l’absis a l’alba, orientada a l’est i per tres finestres tipus espitllera orientades a migdia -sud-, mentre que per l’oest entra la llum del capvespre per un petit oculus o ull de bou. La portalada, orientada a l’oest, d’estil romànic presenta un arc de mig punt de doble dovellatge protegit per un guardapols i sustentats per petites columnes amb capitells decorats amb senzills motius vegetals que poden ser una al·legoria al Paradís. Corona la façana oest, un campanar d’espadanya de dues obertures on brandaven dues campanes avui desaparegudes. Segurament el fossar es trobava situat al nord de la nau, actualment remodelat per construir-hi un edifici de primeries del segle XX. Ho confirmen diverses esteles discoïdals del segle XII al XVI que han estat localitzades en murs reaprofitats i per lògica, provinents de l’antic fossar adossat a l’església de Sant Pere que mostrava analogies al fossar de Santa Maria de Vallsanta.
Quant a la seva tipologia, caldria emparentar-la a construccions del segle XII com, Sant Pere dels Pastors, a Guissona, la Segarra.
|
