|
|
PODEU VISITAR-LO VIRTUALMENT EN 360º
|
I DES D'UNA ALTRA PERSPECTIVA TAMBÉ VIRTUAL EN 360º
|
El monestir trinitari de Ntra. Sra. Dels Àngels d’Avinganya es troba a garbí de la vila de Seròs. La cronologia del conjunt marca tres períodes diferenciats, els segles XI-XII com a torre islàmica, els segles XIII-XIX, fins la desamortització de Mendizábal, com a casa i monestir trinitari i a partir de 1996 com a centre d’arqueologia.
|
|
|
|
Pere de Bellvís , senyor del lloc de Vinganya o Avinganya, recuperat als sarraïns el 1149, en agraïment als trinitaris, gràcies a la intervenció dels quals fou alliberat dels àrabs que l’havien fet presoner, el 1201 feu donació a Joan Mata, en representació dels trinitaris, d’una torre islàmica i els seu terme perquè hi establissin un convent. |
|
Funcionalment i estilística, el monestir d’Avinganya presenta dues parts diferenciades entre sí, l’àrea religiosa formada pel temple, consagrat el 1202 pel bisbe de Lleida, i el campanar i l’àrea residencial de la comunitat, formada pel claustre i els edificis que l’envolten per tres de les seves bandes. Avinganya fou el primer establiment trinitari de la península.
|
|
La part religiosa d’aquest conjunt monàstic abraça una cronologia que va del segle XIII quan s’estableix la comunitat trinitària fins el segle XVIII, malgrat que entre la guerra de la Independència i la desamortització de Mendizábal hi hagué encara un curt espai de temps que s’ocupà l’espai.
|
|
|
|
Originalment era un temple romànic d’una sola nau, capçada a llevant per un absis pla amb dos contraforts exteriors. El segle XIV es construiren dues capelles gòtiques, la capella del Sant Crist a la banda del claustre, com a panteó particular de Berenguera de Montcada i la monumental capella de Ntra. Sra. Del Remei, de perfil poligonal amb contraforts exteriors, coberta amb volta de creueria, com a panteó familiar dels Montcada.
|
Els segles XVII-XVIII es portaren a terme reformes al temple: la construcció del campanar de torre quadrada, els dos trams de volta de creueria del temple i el canvi d’orientació de l’altar que passà a ponent, obrint-se una porta barroca a llevant entre els absis romànics, de la qual el segle XX desaparegueren les columnes que la flanquejaven. A aquest últim moment correspon també la construcció del claustre i les dependències annexes al mateix.
|
El conjunt entrà en decadència a partir del saqueig que va patir durant la guerra del francès i amb la desamortització de 1835 va passar a mans particulars, restant abandonat i a expenses de continus espolis i destrosses fins l’any 1986 en què començà la seva recuperació del lloc fins a convertir-se en el Centre d’Arqueologia d’Avinganya.
|
|
|
|
