|
|
PODEU VISITAR-LO VIRTUALMENT EN 360º
|
El conjunt paleocristià i visigòtic (segles IV-VIII) del Bovalar, ubicat a uns 2 km de la vila de Seròs, es composa d’un petit poblat i una basílica paleocristiana. La importància del conjunt rau en la coexistència d’un conjunt basilical de tradició paleocristiana amb un hàbitat rural amb clars indicis de tipus hispano-visigòtic, com són les plaques de cinturó de tipus liriforme característiques de la torèutica del segle VII.
|
El poblat amb una cronologia visigòtica constitueix un típic hàbitat propi d’un entorn rural, dominant la vall del Segre. Les cases o unitats familiars, de dues o tres habitacions amb una única entrada i comunicades per un passadís, són fetes de tàpia amb sòcol de pedra. A més de les vivendes es documenta una premsa d’oli, de la qual en resten al terreny alguna de les pedres on anaven subjectes les bigues de la premsa. Segons els resultats de les excavacions arqueològiques es tractaria d’un hàbitat d’explotació agropecuària amb una economia bàsicament agrícola de conreus de secà, basada en la vinya, l’olivera, conreus d’horta i arbres fruiters.
|
|
La seva cronologia, posterior a l’edificació de la basílica, arriba fins als primers anys de la segona dècada del segle VIII, quan un incendi destruí el poblat i provocà el seu abandó, fet que testimonia la disposició en que es varen trobar les restes materials de la vida quotidiana (vaixella, peces de cinturó...). Les monedes encunyades per Akhila trobades als estrats de destrucció són decisives per a la datació final de la vida al poblat, entre els anys 713 i 715.
|
|
La senzillesa del poblat contrasta amb la riquesa de la basílica paleocristiana, tant pel que respecta a la seva arquitectura i al mobiliari litúrgic trobat, com al conjunt escultòric del baptisteri.
|
|
El temple, de planta basilical de tres naus separades per pilars de pedra, orientat a llevant amb capçalera tripartida no diferenciada i construït amb parets de tàpia sobre sòcols de pedra i coberta de teula, presenta dues portes: la del sud, que comunicaria amb el poblat; i la del nord, amb un grup d’enterraments.
|
L’església presenta dues zones diferenciades pel seu ús litúrgic, a llevant el propi temple i la part occidental, als peus, separada de la resta, hi hauria l’àmbit on se situava el baptisteri d’immersió (segle VI), constituït per una piscina quadrada coberta amb baldaquí amb cúpula sostinguda per arcs sobre sis columnes amb capitells ceràmics, que el 2008 es presentà al Museu de Lleida una vegada restaurat.
|
|
La basílica del Bovalar és una construcció original del segle IV que perdurà fins el segle VIII. Dins el recinte del temple hi ha nombrosos enterraments, amb sarcòfags de pedra, contemporanis a l’època que l’edifici tingué culte. En el transcurs de les excavacions es recuperaren diverses peces litúrgiques de bronze del segle VII.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
