Castell de Navès

El castell termenat de Navés, situat en el pla de Navès, una de les zones més fèrtils de la vall de Lord, és esmentat ja el 968, quan el bisbe d'Urgell Guisad el donà en propi alou a Mir. La nissaga dels Mir foren senyors del castell els segles X-XI. L’any 1103 Ramon Mir donà el castell i la parròquia de Navès, juntament amb d’altres possessions defensives i eclesiàstiques, a l'església de Santa Maria de Solsona.

A partir de la meitat del segle XIV l'esplendor del castell i els seus entorns minvà. S'abandonà el conreu i es produí un fort despoblament. Els valls del castell foren  desfets o omplerts i el clos repartit. El conjunt arquitectònic que ens ha arribat és el producte de reformes introduïdes durant els segles XVI-XVIII. En època moderna se li degué escapçar els dos pisos superiors i se li afegiren reforços laterals. El conjunt, que delimita perfectament la fortificació, s'ha mantingut en part perquè ha estat habitat fins als nostres dies. Actualment és una masia sobre murs antics del vell castell.

Es conserva la part baixa de la torre principal, bastida damunt la roca. L'aparell constructiu presenta carreus majoritàriament grossos. Les pedres són unides amb morter de calç de poca qualitat.

De la importància d’aquest castell en són testimoni l’esment que en feren els papes Alexandre III i Climent III els anys 1180 i 1188 o que hi pernoctà el rei Jaume I el 27 de juny de 1259, quan vingué a aquestes terres des de Manresa evitant Cardona per l'enfrontament amb la família dels vescomtes, aliats amb els comtes de Foix.