| ||||
PODEU VISITAR-LA VIRTUALMENT EN 360º
L’església actual de Sant Pere de Graudescales, l'únic edifici que resta d'un antic monestir de monjos benedictins, és una església romànica situada a la petita Valldora a la falda oriental dels cingles de la serra de Busa, a la ribera d'Aigua d'Ora. Els seus orígens remunten al segle X. El clergue Mangulf hi bastí una església i la dotà amb terres i béns per tal que esdevingués un monestir benedictí. Fou consagrada pel bisbe d'Urgell Nantigís, el 3 de desembre del 913. El 960 el bisbe d’Urgell Guisad disposà la fundació d'un monestir benedictí a sant Pere d'Escales, però de fet hi continuà una comunitat de canonges.
| ||||
Avançat el segle XI hom començà la construcció de l'església actual, la qual s'acabà el segle següent. Sembla, però, que la comunitat va decaure al final del segle XII i potser a causa d'una revolta. Les edificacions de l'entorn del monestir foren novament reedificades, però ja entrat el segle XIII no hi ha constància de vida monacal en aquest lloc. El 1270 l’església de Sant Pere passà a parròquia, funció que tingué fins la creació a finals del segle XV del nou bisbat de Solsona i la funció de parròquia passà a Sant Cristòfol de Busa. Segons que es desprèn de les visites arxiprestals dels anys 1312 a 1319, sembla que hi residien un o dos preveres i alguns servents. Tingué culte fins a la desamortització, quedant abandonada i en estat ruïnós. L’any 1900 li fou definitivament suprimit el culte.
| ||||
L'antiga església prioral fou abandonada i quedà en estat ruïnós, fins que entre el 1962 i el 1967 s'hi emprengué una campanya d'excavacions i la radical restauració de l'església, duta a terme per l'arquitecte Camil Pallàs.
| ||||
És un temple de planta d'una nau amb transsepte, capçada per un absis i dues absidioles més petites, obertes als braços del transsepte. Tant la nau com els braços del transsepte són coberts amb volta de canó. Sobre el creuer s'aixeca un cimbori vuitavat sobre petxines. L'ornamentació es redueix a un fris d'arcuacions cegues que recorre els absis.
| ||||
Al tester meridional del transsepte s’obre una porta de petites dimensions, que devia constituir el principal accés exterior, mentre que una altra porta més gran i molt reconstruïda s’obre a la façana de ponent, comunicant amb el recinte monàstic. Una tercera porta, al braç de tramuntana del transsepte, devia comunicar amb el cementiri. L'aparell de l'església és format per carreus simplement desbastats i escairats, molt irregulars.
| ||||
Sant Pere de Graudescales il·lustra un monestir rural alt medieval bastant pobre, amb una estructura arquitectònica força diferent dels conjunts monàstics claustrals. Del que fou el conjunt monàstic avui només resta visible l'església. Quant a la totalitat del cenobi és ben coneguda gràcies a les excavacions arqueològiques dutes a terme per Alberto del Castillo entre els anys 1962-1967.
| ||||