Durant l’ocupació musulmana al Solsonès s’establiren diferents castells de frontera. Així, als contraforts de les serres de Busa i de Querol, els tres castells principals que controlaven l'accés a les valls dels rius Aigua d'Ora, Cardener i de la riera de Lladurs, eren els castells de Navès, Besora i Lladurs. A finals del segle IX, Guifré el Pilós va establir posicions a Cardona, a Osona, al Berguedà i a la Vall de Lord. La frontera del comtat passava pel nord de Solsona segurament pel terme de Besora. El castell de Besora, situat a uns 840 m d'altitud, controlava una bona part del baix Solsonès i més enllà, amb una bona relació visual amb el Castellvell de Solsona.
|
Encara que el lloc de Besora surt ja esmentat a l'acta de consagració de la Catedral de la Seu d'Urgell del segle IX, no és fins l’any 982, que surt esmentat en un document un “chastro Besora” situat al comtat d'Urgell. Durant els segles XII i XIII foren senyors del castell els Besora. Ja al segle XIV la fortificació de Besora consta també, juntament amb molts d'altres, entre els castells inclosos al comtat de Cardona, creat l'any 1375.
|
El castell termenat de Besora, construït al cim d'un serrat a la Vall de Lord entre Navès i la serra de Busa, és un casal de tres cossos rectangulars medievals, en forma de torre allargassada, sobre un penyal, amb murs de protecció, habilitat per a masia.
|
S'hi observen tres elements: la torre de planta rectangular situada a l'extrem de tramuntana; la torre ubicada a l’extrem meridional, també de planta rectangular i potser coetània de la primera; i la construcció que fa de nexe de les dues esmentades torres.Pel que fa a l'aparell constructiu, els carreus de tot el castell solen ser ben tallats i escairats i de mida regular.
|