Sant Serni de Besora a Navès

Sant Serni de Besora és l'església parroquial del nucli disseminat de Besora. De la parròquia de Besora es tenen notícies des de l'any 839, en l'Acta de Consagració de la Catedral d'Urgell., i per tant l’església original segurament era una església pre-romànica refeta posteriorment a l’estil romànic, la qual al segle XVII, ja s'havia fet vella i perillava. El bisbe de Solsona, va ordenar que es construís una de nova més avall que la primitiva i millor situada, al centre del terme.

La nova església es va començar el 2 d'abril de 1651,essent rector Pere Condó, encara que no es va edificar al lloc que volia el bisbe sinó que aprofitant la pedra de l'església vella,  i es va bastir uns dos-cents metres més avall. Entre el 1684 i el 1688, l'escultor de Solsona Joan Balius va construir l'altar major (600 lliures) i va ser daurat per Joan Andreu, daurador de Sant Llorenç de Morunys. Abans i després, es van fer altres cinc altars.

Església de planta rectangular i teulada a doble vessant amb una sola nau i petites capelles als costats, amb presbiteri de planta quadrada. L'altar major és plateresc. Està orientada nord - sud, la porta és lateral amb portalada típicament neoclàssica, amb brancals de pedra i llinda motllurada, amb timpà trapezoidal amb capelleta al mig. Entre la llinda i el timpà i ha una petita teuladeta.

Al segle XVIII es va edificar el campanar, una gran torre  de base quadrada de dos cossos  i terrassa coronada per pinacles i canaleres als cantons. El parament és de carreus tallats regularment.