La vila de Maials es troba a 395 m d’altitud, en un serrat al sector septentrional del terme, presidida per la Vila Closa o la Vileta, conjunt urbà que conserva un genuí caràcter medieval: vells portals, carrers antics amb casals d’estil gòtic tardà i renaixentista, arcs ogivals, portes adovellades amb bordons de fina composició, balconades, nínxols que contingueren imatges devotes, escuts nobiliaris i ensenyes de la menestralia d’antany...
El seu nucli històric ens permetrà descobrir carrers i edificis carregats d’història: el carrer Major (Casa Sila al núm. 2, Cal Gabrielet al núm. 3, Casa Rita al núm. 12, Cal Peret de l’Isidret al núm. 23 o Ca l’Aragonés al núm. 25,), la plaça de l’Església (Cal Marc al núm. 1), el carrer de la Barceloneta (Casa Segura al núm. 1), el carrer del Vall (Ca l’Escaleta I als núm. 13 i 19, Cal Peret de l’Isidret al núm. 18, Ca l’escaleta II als núm. 23-25 o Ca la Viuda al núm. 33,) o el carrer de la Vila Closa (números 7 i 38) entre d’altres.
|
La Casa Belo havia estat la casa més rica del poble i fou la casa dels Beà. És un habitatge en cantonera, de planta baixa, dos pisos i terrat, de grans dimensions i composició simètrica típica. També es pot veure com la façana principal que dona al carrer Major és la que té les obertures, mentre la mitgera només té uns quants forats afegits tot sent la façana en realitat més grossa.
|
|
L'any 1788 el segon baró de Maials Joan Procopi de Bassecourt vengué castell per parts entre alguns veïns. Al Dr. Orrit li correspon l'edifici de la capella. L’antiga capella del castell era una església d'origen medieval, amb portal adovellat que esdevingué habitatge entre mitgeres.
|
|
|
|
Cal Peret de l’Isidret és una casa entre mitgeres de planta baixa i dos pisos, amb l'interior completament reformat i de construcció d'aquest segle. Els elements més destacats són la porta d'entrada i una finestra del darrere que dona al carrer del Vall núm. 18, que reflecteixen l'obra d'un artista local. Ambdós elements formaven part en principi de la casa del costat al Carrer Major núm. 25.
|
|
Diverses són les llindes que recorden les esplendor de Maials al segle XVIII quan la baronia fomentà el conreu de l’olivera i la producció d’oli, època de la qual són les restes de diferents molins escampades pel terme.
|
D’entre els elements arquitectònics que cal destacar trobem el portal motllurat de La Badia o Rectoria datat el 1591, corresponent al segle següent de l’ampliació de l’emmurallament de la Vila Closa. A la seva llinda a part del nom i data de construcció hi ha un element prou característic com és una estrella de sis puntes dins d’un cercle amb un hexàgon triangulat inscrit dins l’estrella.
|
|
Cal Marc és una casa entre mitgeres de planta baixa i dos pisos, amb una tipologia d'obertures que suposa una variació sobre els models rutinaris. Dos arcs a manera de galeria, emmarquen les finestres de la golfa, amb una gàrgola al mig. Els balcons tenen un ric forjat característic de l'època. Entrada de gran tipisme amb el terra emmarcat amb codines, finestres d’entresol i accés a les escales emmarcat per dues columnes unides per un arc escarser i una porta reixada.
|
|
El nucli històric de Maials no deixarà indiferent al visitant. A cada pas hi trobarà noves inscripcions amb dates que parlen de la seva història i restes de construccions i decoracions que parlen d’uns segles d’esplendor com aquest finestral d’un antic molí d’oli de característiques clàssiques emmarcat per un timpà sobre pilastres amb la figura d’una au amb una branca d’olivera a la boca.
|
Habitatge entre mitgeres de planta baixa i dos pisos i golfa de Casa Segura segueix el model dels grans casals del lloc. Entrada ampla que abasta l’entresol, amb les escales al fons. Singularment hi han 10 arcades distribuïdes entre l’entresol i el pis. Cal destacar la grandària de les dovelles de la portalada principal, l'ornamentació de la llinda del balcó central i les arcades de la façana lateral.
|
|
Els segles XVIII i XIX ens han acompanyat al llarg del nostre recorregut pel nucli de la vila de Maials amb dates gravades a les seves pedres que parlen dels moments d’eufòria econòmica, moltes vegades acompanyades d’escuts i motius decoratius.
|
|
|