Fent una passejada per la vila, que podem aprofitar per tastar els “calaixets” -un dels seus dolços típics-, és fàcil copsar l’activitat social que hi té lloc. Als carrers del nucli antic de Llardecans s’hi poden trobar grans casals de pedra del segle XVIII, fets en l’època de prosperitat que va propiciar l’extensió del conreu de l’olivera. També hi passa el camí de Santiago i una de les seves cases més significatives conserva a la façana la imatge de la petxina dels pelegrins, ja que havia estat lloc de repòs per als caminadors. La visita del nucli històric de Llardecans ens portarà a descobrir cases com la del carrer Lleida núm. 1 (s. XVII); la del carrer de la Presó núm. 3 (s. XVIII); les cases del carrer Major núms. 5 (Casa Miarnau – s. XIX), 15 (s. XVI) o 18 (Casa Cornadó – s. XIX); la de la Plaça de la Constitució núm. 1 (s. XVI) o la del carrer del Vall núm. 12, la farmàcia Tomàs Piñol, que data de 1846 tot i que la casa no es va acabar de bastir fins al 1848. Tomàs Piñol Llop a banda de ser farmacèutic va ser alcalde i jutge. A l’interior es conserva l'establiment tal com devia ser en origen, destacant el seu mobiliari, un conjunt de 150 pots ceràmics de farmàcia i els pots de vidre, ampolles, embuts i altres utensilis de laboratori. El sostre, parets i porta de la farmàcia estan decorats amb pintures a l'aigua. S'hi representen elements botànics, el cel, la lluna, un àngel amb trompeta amb un escapulari fimbrant amb la inscripció Salus infimorum. Cal fer esment també de la seva important biblioteca científica, farmacològica i cultural.
|
