| ||||
PODEU VISITAR-LO VIRTUALMENT EN 360º | ||||
El castell d’Alguaire, en mans musulmanes (el propi nom d’Alguaire n’indica el seu origen àrab), apareix per primera vegada en un document de l’any 1083 en que el rei Sancho Ramírez en el seu avanç per terres de Montsó i la Llitera feia donació d’unes terres properes al castell d’Alguadra. | ||||
Poc abans de la conquesta definitiva de Lleida (1149) el comte d’Urgell Ermengol VI rebé l’encàrrec del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona de prendre diversos pobles i castells de la baixa ribera del Noguera Ribagorçana i de la zona del Segre entre els quals es comptava amb Alguaire i el seu castell-fortalesa. Així cap el 1147 l’antiga fortalesa àrab passà a mans de la Comanda dels Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, senyors de la baronia, ocupant- lo fins que en feren donació a una comunitat de monges santjoanistes, dites també hospitaleres o malteses, per a establir-hi un monestir el 1250. Una vertadera fortalesa coronant un tossal situat a ponent de la població. En un document de cancelleria datat l’any 1174 i signat per Alfons I, el castell constava com a domini reial, però des de 1186, per atorgament reial, la senyoria del castell passa a l’Ordre dels Hospitalers juntament amb el poble d’Alguaire. | ||||
Del conjunt de l’antiga fortalesa les restes que ens han arribat fins els nostres dies, tan sols s’ha conservat un mur de tanca, fet de tàpia sobre sòcol de pedra, així com una torre quadrada. L’espoli de carreus ha deixat a la vista la maçoneria central del mur de basament. S’hi accedia per un passadís cobert amb volta, entre murs i torres. | ||||
El monestir Santjoanista d’Alguaire que es va construir en l'espai ocupat per l'antic castell andalusí, té origen en el monestir que es va fundar a Cervera l’any 1192 i que va decidir traslladar-se en aquest indret d’Alguaire l’any 1250; les monges ens van instal·lar l’any 1264, després de catorze anys que van durar les obres.
La Marquesa de la Guàrdia o Marquesa de Cervera fou la gran benefactora del monestir en la seva doble condició de comanadora dels monestirs de Sant Joan de Cervera i Sant Joan d'Alguaire. Era nascuda a Cervera i va ingressar a la casa que l'Hospital tenia en aquesta localitat, d'on es va convertir en superiora amb la dignitat màxima de comanadora, únicament utilitzada per ella. A partir d'aquí va sorgir el nucli fundacional del nou convent femení d'Alguaire. | ||||
El 18 de març de 1262, el papa Urbà IV va expedir des de Viterbo una butlla en la qual prenia sota la seva protecció el monestir. Disposava que s'hi observés la regla de Sant Agustí i li confirmava tots els béns que tenia o pogués tenir en el futur, confirmació que corroboraria també el summe pontífex Climent IV el 21 de desembre de 1265. La Marquesa de Cervera també va impulsar la restauració de l'antiga església de Santa Maria que aleshores es dedicaria a la Mare de Déu del Merli. Era un convent de monges que seguien una regla vital i espiritual molt estricta, envoltades d’un recinte fortificat, el màxim aïllat i solitari. Uns gravats de l’enginyer francès Sebastien de Pontault, senyor de Beaulieu, en el context de la Guerra dels Segadors, ens ajuden a valorar les dimensions del gran monestir que ocupava més de 37.000 m2. “Als gravats de Beaulieu s’aprecien els dos recintes de muralles construïts durant la Guerra dels Segadors, així com els seus principals edificis: l’església, el claustre i la casa conventual. Gràcies a la recerca realitzada per l’historiador Josep Lladonosa sabem que, almenys a meitat del segle XVII, l’església era de planta llatina i comptava amb una sola nau, dotada de pilars decorats amb columnes de mitja canya i capitells amb àbac senzill que sostenien uns arcs ogivals sota la volta apuntada. El claustre, al igual que el monestir, disposava de dues plantes i tenia forma rectangular. Comunicava amb l’església, la sala capitular i el refetor, així com amb les estances de la priora i les monges. El monestir disposava també de biblioteca, arxiu i escrivania. La vida del monestir és llarga i dilatada. L’any 1640, en plena Guerra dels Segadors, la comunitat va haver-se de refugiar al palau episcopal de Lleida. Pel fet d’estar situada en zona de frontera i per les moltes dificultats econòmiques que patia, va demanar el trasllat a Barcelona, on s’hi instal·là el 1644. Poc després, la pesta va afectar la ciutat comtal –fins i tot la priora va morir d’aquella malaltia– i les religioses, després d’onze anys d’absència, van tornar a Alguaire per refugiar-s’hi. El retorn al monestir no va ser fàcil, perquè el monument estava en estat de ruïna i hi van haver de realitzar algunes obres de reforma estructural. Les dificultats econòmiques i el mal estat de l’edifici van empènyer-les a sol·licitar, l’any 1684, el trasllat definitiu a Barcelona. Malgrat l’oposició inicial del bisbat de Lleida, el trasllat fou autoritzat i les religioses van abandonar definitivament Alguaire el dia 28 de març de 1699, tot ocupant el palau del Gran Prior de Catalunya. En aquest emplaçament continuaren, no sense vicissituds i interrupcions fins l’any 1880, quan foren traslladades a Sant Gervasi de Cassoles i, posteriorment, l’any 1976, s’instal·laren al nou monestir construït a Valldoreix, el qual va quedar deshabitat l’any 2007 per manca de vocacions religioses.” Per ampliar + info
|