Respecte al seu origen sembla que l’església parroquial de Sant Sadurní o de Sant Serni va ser aixecada entre el final del segle XII i el segle XIII, essent originàriament una església romànica dedicada a aquest bisbe.
|
L'any 1157 el bisbe de Lleida Guillem Pere atorgà als hospitalers les esglésies del terme d'Alguaire, però el primer esment directe de l'església no apareix fins l'any 1361, en una visita pastoral on diu que l’església està ben il·luminada de llànties, ben edificada i adornada de campanes i on s'esmenta l'altar major de "Beati Serni", amb diverses capellanies lligades a les capelles de Sta. Bàrbara, de Sta. Margarida, de l’Expectació del Part, de St. Joan Baptista, de St. Andreu, de St. Bartomeu i de la Concepció de Maria. Entre els anys 1401 i 1425 la família Pelegrí tenia una fundació a l'altar major de Sant Sadurní. Durant els segles XV i XVI, comptava amb 19 beneficiats.
|
|
Al segle XVIII l’estat de l’església no era massa bo. El 1770, Simon Gomez Perez, apoderat del comú d’Alguaire escriu al Real Consejo de Castilla relatant les condicions deplorables de l’església i la intenció d’edificar-ne una de nova. Un altre document de 1774, referint-se a l’església del comú diu que és vella i que degut a haver-se quedat petita s’han imposat als particulars un drets sobre els seus fruits per a construir una església capaç per al veïnat de la Vila.
|
Així, doncs, entre 1774 i 1783 es construí un nou temple d’estil barroc tardà, amb característiques que apunten ja cap al neoclàssic i de grans dimensions segons l’època. La construcció va recaure en Mateu Pedrerol , mestre de cases, veí de Barcelona, pel preu de 14500 lliures i els materials de l’església vella. L’any 1781 es va inaugurar la nova església d’estil barroc, amb tres naus d’ordre compost, gran cimbori i retaule major de grans proporcions. L’any 1890 l’altar Major estava dedicat al Sant Crist i els altres a la Concepció, Sant Faust, Sant Josep, Mare de Deu dels Dolors, Sant Antoni Abat, l’Anunciació, l’Esperança i el Roser.
|
|
Aquesta església va ser destruïda en part durant la guerra civil del 1936 i es va reconstruir en dues fases, de 1945 al 1965 i de 1965 a 1970 resultant una reconstrucció desafortunada, doncs a la segona fase el totxo es va utilitzar en forma de tancament d’obra, trencant completament l’estil de l’edifici. Així, doncs, façana quedà partida en dues meitats. L’edifici original tenia un coronament de tancament en cortina, que avui lamentablement s’ha perdut, així com el campanar de base quadrada amb cantoneres escairades. De l’original en resta el parament de la façana de la nau dreta i part de la part corresponent a la nau central. La porta original es conserva fins a l’entaulament. Per sobre d’aquest tan sols part d’una capella rematada per un timpà triangular.
|