Pou de Gel d'Alguaire
Pou de gel, nevera, casa de neu, pou de glaç, pou de neu, poua o cava són termes sinònims per referir-se a una construcció feta foradant el terra amb la finalitat d’omplir-la de neu o gel després de les nevades, per tal de disposar-ne durant la resta de l'any. Generalment una nevera era un pou circular. La part superior es tancava amb una coberta en forma de volta que tenia unes obertures per permetre la introducció i l'extracció de la neu o el glaç. De vegades disposaven d'una entrada inferior per a l'operació d'extracció. El pou de gel d’Alguaire fou construït presumiblement entre els segles XVI i XVII. | |
Abans que hi hagués fàbriques de gel, l'emmagatzematge i distribució de gel va arribar a ser un negoci important que involucrava una part significativa de la població rural. Aquestes construccions, conegudes des de la romanització, van tenir el seu moment més important entre els segles XVI i XIX, caient en desús quan van aparèixer els primers frigorífics. A partir de 1890 en diverses ciutats es van anar implantant les fàbriques de gel i van anar quedant abandonades aquest tipus de construccions.Fins aquest moment la conservació d'aliments s’havia realitzat gràcies a la salmorra, als adobs, a les conserves o a l'aprofitament de la neu. Aquest últim sistema va ser la base per a un treball i una professió que va perviure fins a aproximadament 1931. | |
La importància del pou de glaç no radicava només en la conservació dels aliments. El gel tenia importants usos terapèutics com rebaixar la temperatura en els processos febrils, els produïts per l'epidèmia del còlera, com a calmant en casos de congestions cerebrals i particularment en la meningitis, detenir hemorràgies i com antiinflamatori o en els traumatismes, esquinços o fractures.
|
Els treballs a les geleres començaven a la primavera, després de les últimes nevades. Tallaven la neu amb pales i la portaven als pous de neu, on la premsaven per convertir-la en gel. En trepitjar la neu, es compactava amb una finalitat doble: per disminuir el volum ocupat i perquè es conservés més temps en forma de gel. Després es cobria amb terra, fulles, palla o branques formant capes d'un gruix homogeni. Ja a l'estiu, es tallaven blocs de gel que eren transportats a lloms de bèsties de tir (cavalls o rucs) durant la nit, per evitar que es fongués, fins als ports i nuclis urbans més propers, on eren comercialitzats.
|
