El primer esment documental de l’església de Santa Maria i Sant Jaume
, possible substituta de la capella de Sant Vicenç del castell
, és del 1271
quan Galceran IV de Pinós va vendre a P. de Riba de Puigcerdà els rèdits, les justícies i altres drets que rebia en els termes dels castells de Bellver i de Prats. Potser l’església actual sigui la mateixa que s’esmentava en aquell document.
|
És un edifici d’una sola nau amb capelles, tres per banda
, 4 amb volta de canó i 2 amb volta d’aresta. La coberta de la nau utilitza l'arc diafragma
o diafragmàtic
sobre el qual recolzen
directament i de manera transversal, les bigues
que suporten longitudinalment una coberta
de fusta a doble vessant
. Aquesta va ser una solució molt comuna i original de l’arc gòtic català amb múltiples avantatges com la facilitat a l’hora de construir, la reducció de complicacions tècniques o l’abaratiment de costos.
|
Aquest temple parroquial, però, com molts edificis religiosos d’aquesta època és una extremada simplicitat. Al segle XVIII
es va portar a terme una reforma de l’edifici i
en l’espai de tres anys (1767-1769) es va construir el campanar de torre amb coberta piramidal
sobrealçada, que a l’últim pis presenta grans finestrals allargats de punt rodó amb rellotge al dessota. L’actual edifici
és fruit de la restauració
portada a terme per a reparar
el greus desperfectes d’un incendi que va patir el 1897.
|
|
Cal fer esment de la imatge de la Verge
del Roser del segle XVIII
, així com de la reproducció del frontal de l’altar major del segle XIV
, l’original del qual forma part dels fons del Museu Episcopal de Vic. A la dreta de l’altar major hi ha una talla de san Jaume el Pelegrí
, amb un peu a Terra Santa i l’altre a Hispània. Altres elements a destacar són el conjunt de peces d’orfebreria
religiosa
procedents d’altres esglésies del municipi, la maquinària del rellotge
o la reixa original de la sagristia
.
|