El primer esment documental de l’església de Santa Maria i Sant Jaume, possible substituta de la capella de Sant Vicenç del castell, és del 1271 quan Galceran IV de Pinós va vendre a P. de Riba de Puigcerdà els rèdits, les justícies i altres drets que rebia en els termes dels castells de Bellver i de Prats. Potser l’església actual sigui la mateixa que s’esmentava en aquell document.
|
És un edifici d’una sola nau amb capelles, tres per banda, 4 amb volta de canó i 2 amb volta d’aresta. La coberta de la nau utilitza l'arc diafragma o diafragmàtic sobre el qual recolzen directament i de manera transversal, les bigues que suporten longitudinalment una coberta de fusta a doble vessant. Aquesta va ser una solució molt comuna i original de l’arc gòtic català amb múltiples avantatges com la facilitat a l’hora de construir, la reducció de complicacions tècniques o l’abaratiment de costos.
|
Aquest temple parroquial, però, com molts edificis religiosos d’aquesta època és una extremada simplicitat. Al segle XVIII es va portar a terme una reforma de l’edifici i en l’espai de tres anys (1767-1769) es va construir el campanar de torre amb coberta piramidal sobrealçada, que a l’últim pis presenta grans finestrals allargats de punt rodó amb rellotge al dessota. L’actual edifici és fruit de la restauració portada a terme per a reparar el greus desperfectes d’un incendi que va patir el 1897.
|
|
Cal fer esment de la imatge de la Verge del Roser del segle XVIII, així com de la reproducció del frontal de l’altar major del segle XIV, l’original del qual forma part dels fons del Museu Episcopal de Vic. A la dreta de l’altar major hi ha una talla de sant Jaume el Pelegrí , amb un peu a Terra Santa i l’altre a Hispània. Altres elements a destacar són el conjunt de peces d’orfebreria religiosa procedents d’altres esglésies del municipi, la maquinària del rellotge o la reixa original de la sagristia.
|
