|
|
 | | Bellver de Cerdanya - Talló (Ca la Renda) |
Al petit poble de Talló, a tocar del nucli de Bellver de Cerdanya destaquen dues cases pairals per sobre de la resta, són Ca la Renda , a tocar de l’església parroquial que forma un clos amb la casa i dependències, amb portal adovellat d’arc rebaixat i brancals de pedra; i Cal Tresa , una gran masia de planta baixa, dos pisos i golfes amb llindes i brancals de pedra a les seves obertures.
|
 | | Bellver de Cerdanya - Talló (Cal Tresa) |
|
 | | Bellver de Cerdanya - Talló (Cal Tresa) |
Talló correspondria a un antic pagus , el límits del qual coincidirien amb els del actuals municipis de Bellver de Cerdanya i Prullans. Així el pagus Tollonensis apareix ja esmentat l’any 941. Dintre d’aquest pagus , l’església de Santa Maria de Talló devia ocupar un lloc preeminent en aquest sector doncs apareix citada en primer lloc a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document que pretén ser redactat el 819 encara que la descripció sembla correspondre a la situació de la diòcesis a la segona meitat del segle X.
|
 | | Bellver de Cerdanya - Talló (Església de Santa Maria) |
La parròquia de Talló , per la seva categoria, estaria servida per una comunitat de clergues que queda confirmada en el document de dotació de Santa Maria de Talló que fa el comte Ramon Guifré de Cerdanya , a petició del seu germà, el bisbe Guillem d’Urgell, i amb el consentiment dels seus fills Guillem Ramon i Enric, datat el 1098, encara que deuria ser escrit entre el 1042 i el 1068 que és quan va viure el comte Guifré. Aquesta dotació podria correspondre a la conversió en canònica agustiniana de l’antiga comunitat de clergues, que explicaria que els segles XI-XII rebés nombroses deixes testamentàries.
|
 | | Bellver de Cerdanya - Talló (Església de Santa Maria) |
Al segle XIII Talló perdé la seva preeminència quan Nunó Sanç va fundar la vila fortificada de Bellver el 1225, dotant-la d’importants privilegis. Bellver va absorbir Talló encara que la preeminència eclesiàstica de Santa Maria es va mantenir, documentant-se la presència de canonges encapçalats per un degà i el 1299 el bisbe d’Urgell Guillem de Montcada la va convertir en centre de l’ardiaconat de Cerdanya . Així el rector de Talló tenia el títol d’ardiaca de Cerdanya.
|
 | | Bellver de Cerdanya - Talló (Església de Santa Maria) |
A partir del segle XVI la comunitat canonical de Talló residia a Bellver de Cerdanya . El 1592 es va secularitzar la canònica , fet que va contribuir a desvincular-la de Talló i a centrar-la més en l’església de Sant Jaume de la vila de Bellver. Aquest allunyament dels seus sacerdots i les invasions franceses van fer decaure el culte de Talló. El 1842 es va extingir la comunitat secular de Bellver i Santa Maria de Talló quedà com a parròquia rural i santuari marià , on es venera la Mare de Déu de Talló , una bella talla romànica sedent del segle XIII .
|
 | | Bellver de Cerdanya - Talló (Església de Santa Maria) |
|  | | Bellver de Cerdanya - Talló (Església de Santa Maria) |
|
|
Santa Maria de Talló és una església de grans dimensions de planta trapezial , més ampla als peus que a la capçalera, amb diferents moments constructius . Així la nau sembla posterior a la zona presbiteral , que fa de nexe, i l’absis, de mitjan segle XI . L’absis , llis per dins i decorat amb un fris d’arcuacions llombardes sostingudes per mènsules triangulars , presenta tres finestres de doble esqueixada . El presbiteri és un espai més alt que l’absis cobert amb volta de canó d’arc de mig punt . A través d’arcades, una a cada costat, des del presbiteri s’accedeix a la sagristia a migdia i al campanar a la part nord . La diferència d’alçada entre la volta del presbiteri i la de l’absis dibuixa un frontó amb espai per un ull de bou.
|
 | | Bellver de Cerdanya - Talló (Església de Santa Maria) |
|  | | Bellver de Cerdanya - Talló (Església de Santa Maria) |
|
|
La nau és més baixa que el prebiteri , i d’aparell millor que el de l’absis . La nau es divideix en quatre trams mitjançant arcs formers que a l’exterior es tradueixen en contraforts semicirculars , en forma de mitja columna, molt poc comuns a l’arquitectura romànica catalana, i ben imbricats amb els murs. Una sèrie d’arcs formers a banda i banda de la nau serveixen de sosteniment de la volta. Malgrat tot, la volta original no s’ha conservat i l’actual correspon a una volta de rajols sota coberta de fusta i llosses de pissarra.
|
 | | Bellver de Cerdanya - Talló (Església de Santa Maria) |
El frontispici del conjunt presenta una porta de doble arcada de punt rodó i sobre, al capdamunt un ull de bou flanquejat per dues finestres allargades d’arc de mig punt . Per sobre un campanar de cadireta de doble ull neix del vèrtex del propi edifici. Un atri obert a la part anterior protegeix la porta. La ferramenta de la porta presenta un magnífic estat de conservació. També cal destacar la baula .
|
 | | Bellver de Cerdanya - Talló (Església de Santa Maria) |
El campanar és una torre de base quadrada de tres cossos superposats , l’últim dels quals presenta dos finestrals en dues de les seves cares i un a les altres dues. D’aquest tercer pis arrenca una torre octogonal que alterna les finestres i els espais no oberts. Una pedra d’aquest sobrealçat porta la data de 1697 . El conjunt resta rematat per una coberta piramidal amb llosses de pissarra.
|
