A l’agregat de Pedra, dalt d’un esperó rocós, s’alça l’església romànica de Sant Julià de Pedra . Tot i que el lloc de Pedra està ja documentat al segle X, no serà fins a finals del segle XII quan s’esmenta per primera vegada l’església, en ésser saquejada i profanada pels càtars. A les ressenyes de les visites pastorals el segle XIV apareix ja citada com Sant Julià de Pedra. El temple actual respon a la restauració feta per la Generalitat de Catalunya els anys 1983-1984 , recuperant el temple que havia estat saquejat i incendiat el 1936 , del qual s’havien esfondrat la volta i el mur meridional o de migdia.
|
És una església de planta trapezial , de nau i absis semicircular precedit per un espai presbiteral a manera de transsepte . Inicialment el murs eren més prims perquè la coberta era amb embigat. Més endavant, cap al segle XII la nau es va cobrir amb volta de canó , fet que va obligar a reforçar les parets amb arcs formers que només s’han conservat a la part nord, doncs aquesta volta s’esfondrà i es va substituir altra vegada per una coberta d’embigat.
|
La capçalera està formada per un absis i dues absidioles semicirculars que exteriorment transcendeixen molt poc i en forma quadrangular. L’absis principal és llis i presenta una finestra al mig de doble esqueixada . Per l’altra banda, el frontispici, on s’ubica la porta actual és gruixut per aguantar la força que fa la pròpia espadanya de doble ull inserida en el propi frontispici .
|
A l’interior hi ha diverses esteles procedents del propi cementiri.
|
|
|
