A l’agregat de Pedra, dalt d’un esperó rocós, s’alça l’església romànica de Sant Julià de Pedra
. Tot i que el lloc de Pedra està ja documentat al segle X, no serà fins a finals del segle XII
quan s’esmenta per primera vegada l’església, en ésser saquejada i profanada pels càtars. A les ressenyes de les visites pastorals el segle XIV apareix ja citada com Sant Julià de Pedra. El temple actual
respon a la restauració feta
per la Generalitat de Catalunya els anys 1983-1984
, recuperant el temple
que havia estat saquejat i incendiat el 1936
, del qual s’havien esfondrat la volta i el mur meridional o de migdia.
|
És una església de planta trapezial
, de nau i absis semicircular precedit per un espai presbiteral a manera de transsepte
. Inicialment el murs eren més prims perquè la coberta era amb embigat. Més endavant, cap al segle XII la nau es va cobrir amb volta de canó
, fet que va obligar a reforçar les parets amb arcs formers
que només s’han conservat a la part nord, doncs aquesta volta s’esfondrà i es va substituir altra vegada per una coberta d’embigat.
|
La capçalera està formada per un absis i dues absidioles semicirculars
que exteriorment transcendeixen molt poc i en forma quadrangular. L’absis principal
és llis i presenta una finestra al mig de doble esqueixada
. Per l’altra banda, el frontispici, on s’ubica la porta actual és gruixut per aguantar la força que fa la pròpia espadanya de doble ull inserida en el propi frontispici
.
|
A l’interior hi ha diverses esteles
procedents del propi cementiri.
|
|
|
