|
|
PODEU VISITAR-LO VIRTUALMENT EN 360º
Tot i que la parròquia de Borre surt esmentada a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell el 819, tenint en compte que el moment de la seva redacció no és precís, el document més fidedigne que fa referència a Bor és un precepte del 982 del rei Lotari a l’abat de Ripoll, Sunifred en què confirma al monestir, entre d’altres béns, la possessió de l’alou de Bor, tal com ho fa també la butlla papal de Sergi IV el 1011. A finals del segle XII l’església de Sant Marcel va ser una de les afectades pel saqueig del vescomte Arnau de Castellbó i del comte Ramon Roger de Foix.
|
|
Sant Marcel de Bor és una església d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular . L’església actual conserva bona part de l’estructura original de la capella romànica primitiva. L’absis presentaria decoració típicament llombarda , d’arcuacions cegues, que s’han perdut en alguna refecció, entre lesenes. La coberta és una estructura d’encavallades i enllosat de pissarra .
|
|
|
Sobre l’edifici original s’hi portaren importants reformes. Així els segles XVI-XVII es va refer el frontispici , aprofitant per obrir una portalada de llargues dovelles, tancada mitjançant un forrellat. A la primera meitat del segle XVIII es portaren a terme altra vegada importants reformes , engruixant-se els murs de la nau, i s’obriren dues capelles laterals a manera de transsepte . L’entrada , a ponent, està precedida per un porxo adossat a la façana.
|
|
|
|
