|
|
|
Encara que la parròquia és citada els segles IX-X , no fou fins el 9 de maig de 1137 o 1139 que el bisbe Pere d’Urgell i el bisbe Udalgar d’Etna van acudir a consagrar l’actual edifici de Sant Serni de Coborriu , construït pels veins, que oferiren les trenta passes per al cementiri, les primícies i les oblacions, la tercera part del delme, les lluminàries, les defuncions i els alous. Amb l’acte de la consagració quedà sotmesa a l’església de Sant Martí de Vilavedra . Al segle XII, com moltes altres esglésies cerdanes va partir el saqueig d’Arnau de Castellbó i de Ramon Roger de Foix . Al segle XIV consta amb els noms de Capderiu i Cabariu .
|
|
Sant Serni de Coborriu és un edifici d’una sola nau, allargada i baixa, capçada per un absis semicircular coronat per una corona de cartel·les motllurades i amb dues finestres de doble esqueixada , una al centre i l’altra al sud-est. La nau en té una que es va paredar quan es va construir una capella a tocar que te una obertura que substituí la que hi havia al mur de la nau.
|
|
La porta de l’església s’obre a la façana sud . Al muntant dret de la porta, una pedra presenta un tosc relleu d’un orant amb els braços aixecats en actitud de pregària.
|
El frontispici de l’edifici presenta un ull de bou coronat per un campanar d’espadanya de doble obertura .
|
|
|
