A través de Sant Cebrià es varen introduir a la comarca altres varietats de maduixots, gràcies a la vinculació comercial de can Puig amb Califòrnia i per la importació de ceps empeltats sobre peu americà, resistent a la plaga de la fil·loxera. A partir d’aleshores es va comprar el planter de maduixer a Califòrnia, bressol de la investigació de les noves varietats de la maduixa.
A principis dels anys 80 hi va haver la màxima extensió del cultiu ja que la producció es distribuïa per tota la península i s’exportava. Tanmateix, la impossibilitat de mecanitzar el conreu i la plantació de grans extensions al sud de la península són la causa que s’hagin reduït molt les hectàrees cultivades.
Actualment, els pagesos que queden cultiven les maduixes tot l’any i s’han especialitzat a fer un producte de més qualitat. Les maduixes del Maresme són apreciades per la seva dolçor, aroma i frescor.
En els últims anys el sector agrícola s’ha diversificat recuperant altres cultius i emprant tècniques més respectuoses amb l’entorn i el consumidor.
Informació proporcionada per l’Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta i amb la col·laboració de Centre d’Estudis de Sant Cebrià (CESC).
|