|
La primera referència documental de l’església de Sant Esteve la trobem l’any 862 en la donació que fa Carles el Calb al comte Sunyer I d’Empúries-Roselló de l’alou que tenia al Montseny, amb les esglésies de Sant Esteve, Santa Maria i Sant Esteve de la Costa.
|
|
Els comtes vengueren la propietat a Trasovard, qui al seu torn ho vengué el 908 al comte de Barcelona Guifré Borrell, qui abans de morir (911) va cedir la propietat al monestir de Sant Cugat del Vallès, exercint els abats d’aquest cenobi el control de la parròquia de Sant Esteve, que tenia dos rectors o domers. El domer major normalment era el beneficiat de Sant Cebrià de Palau. El monestir de Sant Cugat ostentava l’administració de la pabordia de Palau o Palautordera.
|
|
La porta és motllurada a les bandes, amb llinda i timpà en gradació, les arcades del qual arrenquen de petites mènsules amb representacions escultòriques d'àngels. Per damunt tanca la portalada un trencaigües motllurat de tímida línia conupial, que arrenca de sengles mènsules amb caps masculins, potser Sant Pere i Sant Pau.
|
|
|
L’església parroquial de Sant Esteve de Palautordera respon bàsicament a un edifici romànic de finals del segle XI, que conserva una bona part de la nau, el cimbori sobre quatre petxines, damunt el qual hi ha un campanar quadrangular, de poca alçada, amb base romànica i la resta refeta a partir del 1581. El campanar està coronat amb merlets de maó i coberta piramidal arrebossada de ciment). L’església tenia originàriament tres absis. A les parets exteriors del nord i sud hi ha restes d'arcuacions cegues que correspondrien a l’edifici original dels segles XI-XII.
|
|
|
Vers el 1570 la façana va ser transformada adoptant característiques pròpies del gòtic, així s’incorporà un grup escultòric que representava la lapidació de Sant Esteve sobre el portal a manera de timpà. Aquest conjunt escultòric va desaparèixer durant la guerra civil i fou substituït després per una representació pictòrica.
|
|
La nau romànica té volta de canó i dos arcs torals, però té afegides capelles laterals gòtiques amb nervacions i claus de volta del segle XVI. L’absis major fou mutilat el 1936, quan es va obrir un gran portal per aquest costat, i l’absidiola de la part N desaparegué al principi del segle XIX per a construir-hi una gran capella. Després del 1939 es va refer amb rajols l’absis major, que és ornat d’unes pintures.
|
|
|
L’església conserva notables obres d’orfebreria i en especial una imatge de la Mare de Déu de Gràcia sedent, del segle XVI, d’estil plateresc.
|
