|
|
Si bé l’origen de Can Fatjó cal cercar-lo a finals del segle XIX, no obstant la seva estètica respon a la reforma portada a cap pel nou propietari, Joan Fatjó, que el 1914 decidí donar-li un nou aspecte en consonància als cànons modernistes amb un clar predomini de les línies corbes per dotar l’edifici d’elegància i esveltesa, fent la seva arquitectura menys pesant.
|
El cos principal de l’edifici està constituït per una part central més alta i dues de laterals més baixes simètriques entre sí. A la part central destaca la balconada del primer pis de línia ondulant amb barana de ferro. Emmarca la obertura del balcó una garlanda floral sobre la qual s’obren dues finestres el·líptiques, per damunt de les quals, una obertura trilobulada amb decoració escultòrica de tipus floral, per sota del coronament mixtilini de l’edifici, marca les golfes. Als cossos laterals trobem dues obertures de mig punt allargades i una obertura circular amb decoració floral esculpida en pedra que les corona.
|
L’element però potser més crida l’atenció és la torre que s’aixeca per sobre de l’edifici, de coronament sinuós de trencadís ceràmic policrom amb grups de tres finestres de vitralls emplomats de colors. La casa salva el desnivell que fa el carrer i a continuació del cos principal del conjunt diferents dependències de planta baixa suporten terrats descoberts que destaquen pel treball de la forja i de la pedra en baranes i balustrades.
|
|
|