Castell de Sant Jordi d'Alfama

Tres serien les construccions que s’englobarien sota la denominació de castell de Sant Jordi d’Alfama, l’antic convent-castell, el fortí d’època moderna i la torre òptica, doncs totes elles foren de vital importància en la defensa costera.

Ametlla de Mar, L' - Castell de Sant Jordi d'Alfama


Avui coneixem com a castell de Sant Jordi d’Alfama la que correspon a la fortificació  bastida entre finals del segle XVII i el segle XVIII segons el nou sistema de fortificació  del francès  marquès de Vauman, que modernitzava les defenses d’aquesta costa, substituint l’antic convent-castell de Sant Jordi d’Alfama que  les tropes castellanes van abatre a canonades el 1650, durant la guerra dels Segadors, per evitar que els francesos  i catalans s’hi fortifiquessin, doncs el lloc era un indret de pas forçós, tant per via terrestre com per via marítima.

Ametlla de Mar, L' - Castell de Sant Jordi d'Alfama
Ametlla de Mar, L' - Castell de Sant Jordi d'Alfama


De l’antic convent-fortalesa medieval tan sols en resten fragments de la part baixa dels murs i empremtes d’altres que dibuixarien una planta adaptada al terreny. Segons un inventari del 1576, era un cos fortificat de planta quadrada (20 m de costat), centrat per un pati al voltant del qual es distribuïen el dormitori, l'església i altres dependències típiques d'un convent (capítol, refetor...). Encara s’aixecava una torre o talaia que remuntava ben bé altres quatre metres, assolint gairebé els setze metres.

Ametlla de Mar, L' - Castell de Sant Jordi d'Alfama
Ametlla de Mar, L' - Castell de Sant Jordi d'Alfama


A finals del segle XVII i l'inici del XVIII es va reedificar la defensa d’aquesta zona de costa seguint l’anomenat sistema Vauman, neixia el fortí militar de Sant Jordi d’Alfama que avui coneixem com a castell de Sant Jordi. Dos gruixuts murs paral·lels, units frontalment per un altre en forma d'arc escarser i un quart mur on es situa l’entrada, protegida per dues línies de mur avançades, delimiten un pati central poligonal voltat d'una rastellera de torres, baluards i revellins.

L’arquitectura del fortí de Sant Jordi d’Alfama segueix l’estil de les construccions militars ideat per l’enginyer Sébastien Le Preste, nomenat pel rei Lluís XIV enginyer major de l’exèrcit francès i posteriorment mariscal de França. La seva construcció es remunta al regnat de Carles III.

Ametlla de Mar, L' - Castell de Sant Jordi d'Alfama
Ametlla de Mar, L' - Castell de Sant Jordi d'Alfama


Es tracta d’un edifici de perímetre semicircular, de dues plantes, destinada la part inferior a usos de la vida diària, compartimentada en diferents sales i habitacions, d’entre les quals s’ha pogut identificar la sala de les quadres i la del cos de guàrdia. Ressegueix la planta baixa una línia d’espitlleres. La part superior del fortí estava destinada a la vigilància i defensa mitjançant peces d’artilleria instal·lades per a tal fi.

Ametlla de Mar, L' - Castell de Sant Jordi d'Alfama
Ametlla de Mar, L' - Castell de Sant Jordi d'Alfama


Finalment cal esmentar la torre òptica, un exemple del sistema de telègraf òptic ideat per Mathé (la situació de la bola lateral que es desplaçava paral·lelament a 4 panells metàl·lics disposats verticalment, cadascun d’ells amb tres franges, separades entre elles a una distància equivalent al triple de la longitud de l’indicador, que era un cilindre que es desplaçava pel buit entre panells, xifrava un codi relatiu a la informació que es tenia que retransmetre de torre en torre mitjançant un llenguatge encriptat, basat en un llibre de codis que únicament hi tenia accés el comandant de la línia). La torre comptava amb dos operaris i un auxiliar, que s’anaven tornant de sol a sol, fent guàrdies per vigilar les torres anterior i posterior, d’on podia venir algun missatge.

Les línies i les torres es van organitzar militarment per províncies. El tram Barcelona-València comptava originalment amb 30 torres, nombre que s’amplià posteriorment. La torre de Sant Jordi era la número 48. La seva construcció es perllongà fins l’any 1850 i no es va posar mai en funcionament, encara que els trajectes València-Castelló i Barcelona-Tarragona van funcionar de forma no oficial.

 

Curiositats

Després de la derrota dels àrabs de Tortosa a mans del comte Ramon Berenguer IV, les terres i la costa del desert d’Alfama no eren un passadís segur per als nous conqueridors i colons cristians, atacats constantment, per terra i mar, per les tripulacions de les naus sarraïnes que sovint es posaven a recer a les cales d’aquesta costa.

Per a la defensa d’aquest territori coster, l’any 1201 el rei Pere II d’Aragó (Pere I el Catòlic) i Ramon de Montcada cediren el lloc d'Alfama a Joan d'Almenara, Martí de Vidal (sotsdiaca) i als seus germans i successors en l'orde. La condició era que hi aixequessin un convent-fortalesa i un hospital, en honor a Déu i sant Jordi, depenent de l'església de Tortosa. Aquest grup de religiosos s'organitzà en orde militar, la de Sant Jordi d'Alfama, reconeguda pel Papa el 1373. La col·lecta d’almoines va fer possible la supervivència de l’orde els primers anys. L’orde de Sant Jordi d’Alfama i el seu castell garantien la seguretat dels pelegrins, combatre l’enemic sarraí i exercir el control sobre la zona deshabitada anomenada el desert d’Alfama. Aquesta orde, regida per la regla de Sant Agustí, restava obligada a lluitar al costat del rei.

Els cavallers santjordians mai no foren gaires, tres o quatre simultàniament. Participaren en totes les batalles que expandiren els dominis dels reis d’Aragó i comtes de Barcelona en els segles XIII i XIV. De resultes d’això, acabaren tenint casa a Barcelona, Palma de Mallorca i València, i aquesta darrera acabà essent considerada un priorat. L’ordre passà de mendicant a disposar de rentes i beneficis territorials.

El segle XIV sembla que va ser l'època de major prosperitat de l'orde. Cap al 1400 l'orde de Sant Jordi es va incorporar al de Santa Maria de Montesa, el qual a les darreries del mateix segle va abandonar la fortalesa, que romangué sota la jurisdicció de Tortosa. El 1575 l'orde de Montesa recuperà el control del castell d'Alfama i restaurà el priorat.

Població: L'Ametlla de Mar

Fires, Festes i Activitats

Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya

Vols rebre els nostres butlletins
Facebook Festacatalunya
Instagram
Ametlla de Mar, L´ - Ajuntament
On Menjar
Diputació de Barcelona amic, mitjans d´informació i comunicació OJD 
festacatalunya · Tel. 938046359
Contactar · crèdits · avís legal · Mapa Web