Església parroquial de l'Assumpció de les Borges Blanques ***

L’edifici actual de l’església parroquial de l’Assumpció és un temple neoclàssic bastit al segle XVIII amb les pedres de l’antic temple gòtic dedicat a Sant Joan i les pedres del castell. Al voltant de 1880 es conclou l’altar del Sagrat Cor de Jesús . Temps després una fidel costeja l’altar de St. Antoni de Pàdua , adossat a la paret de l’escala del cor. El 24 de juliol de 1936 l’església fou cremada, essent reconstruïda passada la guerra i reobrint-se al culte el 1946.

L’església parroquial de l’Assumpció és un temple de planta basilical de tres naus amb transsepte , essent la central coberta amb volta de canó. Als laterals hi ha capelles fins a l’alçada del transsepte. Els elements de suport són pilastres amb capitells decorats amb motllures. L’altar major està decorat amb tres grans taules dedicades al Naixement, la Immaculada i el Crucificat.

L’accés al temple, elevat sobre el nivell del carrer, és per una doble escala. Exteriorment destaca la seva àmplia façana acabada amb un frontó i rematada per escultures de pedra, la major part mutilades. Presideix la façana una gran portalada , amb l’escut de la població a la part central, flanquejada per dues grans pilastres amb dues fornícules apetxinades on hi devien haver imatges, avui perdudes. Per sobre d’aquestes dues gran pilastres hi ha un fals entaulament damunt del que hi veiem una reproducció reduïda del portal principal, on una fornícula destinada segurament a la imatge del sant titular substitueix la portalada. Per damunt remata una cartela amb la data de 1727, any possiblement en que es van finalitzar les obres.

El campanar s’acabà a final del segle XIX . És de base quadrada amb tres pisos superiors de perímetre octogonal decreixent., i compta amb nou campanes, la més petita de totes és la única antiga.

A l’interior del temple cal destacar les pintures murals de l’artista local Carme Benet i l’orgue instal·lat al cor, la caixa de qual té una façana decorativa amb unes finestres d’expressió. Es compon d’un sol teclat acoblat al teclat manual i amb un registre propi de 16 peus de llargada. La transmissió és mecànica, excepte als baixos que són de transmissió pneumàtica. El salmer està en sentit invers al teclat.