Plaça de la Constitució de les Borges Blanques ***

La Plaça de la Constitució és una irregular plaça porticada de forma més aviat allargada , ubicada al centre històric de la població. La forma respon a que antigament el lloc era ocupat per l’antiga bassa del poble . Els primers edificis es daten en època baixmedieval , entre els segles XIV i XV. Els porxos, amb les seves cinquanta-una arcades, són posteriors i han sofert múltiples remodelacions donant lloc a un conjunt desigual.

Configuren aquest espai diferents edificis representatius de diverses èpoques, amb portes i façanes fetes de grans carreus, cornises força treballades, alguna llinda o una gàrgola. La plaça s’ha convertit en lloc de mercat, centre comercial de la ciutat i testimoni dels episodis polítics, religiosos i festius de la ciutat.

D’entre el conjunt d’edificis que configuren la fesomia d’aquest espai urbà cal destacar:

Cal Menso (núm. 2), edifici noucentista de planta baixa i dos pisos, amb tribuna al centre flaquejada per balcons correguts al primer pis i tres balcons al segon. El remat superior de l’edifici és una cornisa i a sobre una balcó balustrat que amaga el sostre de teules. La façana és decorada amb ornamentacions florals de garlandes a la part superior de les finestres.

Cal Segarra (núm. 3), edifici eclèctic entre mitgeres de planta baixa i tres pisos. Un porxo amb dos grans arcs marca l’entrada. Al primer pis hi ha un balcó corregut, decorat amb elements de tipus historicista. Les mènsules que aguanten el balcó són bustos femenins. Al segon pis els tres balcons són ja petits i a la part superior hi ha una petits òculs. L’edifici es remata amb una petita balustrada. Des del balcó d’aquesta casa el President Francesc Macià pronuncià unes paraules adreçades als borgencs el 22 de març de 1931.

Cal Masgoret o Antiga Casa Ricart (núm. 11) és una casa pairal d’estil barroc damunt d’un porxo, de planta baixa, pis i golfes. Són interessants els balcons de la planta baixa, per l’ornamentació que tenen a base de motllures que creen una mena de caixa on s’hi allotgen elements decoratius, recargolats a la part superior i cares grotesques de mitja lluna, a la inferior. Una amplia cornisa limita la casa per la seva façana noble.

Cal Ferrer de Tall (núm. 31), habitatge unifamiliar renaixentista de planta baixa i dos pisos. La façana es recolza damunt d’un porxo amb dos amplis arcs rebaixats de grans carreus ben escairats. Els tres balcons del primer pis coincideixen amb tres petites finestres al segon pis. Cal destacar les motllures que emmarquen les obertures dels balcons, d’esquema típicament renaixentista, flanquejades per pilastres adossades, decorades amb motius florals al fust i querubins al capitell, que suporten un fals entaulament. Al centre de la llinda hi ha un cap femení als balcons laterals i una voluta al central.

Antic Ajuntament ( núm. 30), edifici ubicat a la part central de la plaça sobre arcada de pedra vista. Les tres obertures del primer pis que donen a un balcó corregut es corresponen amb finestres al segon pis. L’acabat exterior de l’edifici és arrebossat excepte la cornisa, els marcs de finestres i les cantoneres, que són de pedra vista. Presenta portal rectangular de tres arcs, amb unes pilastres als laterals en baix relleu. Allotjà les dependències municipals fins 1940, quan es traslladaren al Palau del Marquès d’Olivart.