Passeig del Terrall de les Borges Blanques

El Passeig del Terrall és una zona verda situada al nucli de la ciutat que compta amb jardins, amb una gran varietat de plantes i una arbreda que envolta dos llacs artificials on hi ha molts peixos, cignes i ànecs, i que originalment era una simple bassa que s’abastia de les aigües pluvials i tenia una funció utilitària : abeurador dels animals, recurs hídric de l’únic molí de la vila i lloc per abastir-se de fang per a les construccions de tàpia.

A partir de mitjan segle XIX es comença a convertir en un centre d’interès i començà a prendre forma la idea de urbanitzar la zona com a zona d’esbarjo i a les darreries de segle l’Ajuntament va comprar terrenys per eixamplar el passeig, que ha anat incorporant constants reformes.

Diferents monuments el doten de singularitat i fan que el passeig per la zona tingui diferents elements d’interès. Així trobem el Monument al pagès de les Garrigues , una gran premsa que reprodueix les premses de barra del segle XVIII i que constitueix un homenatge a la tasca d’homes i dones dedicats al cultiu de l’olivera. El Monument a la sardana , enquadrat estilísticament dins les últimes tendències de l’art contemporani, consta d’un gran bloc de pedra amb una escultura al damunt que simbolitza la rotllana de la sardana.

Un altre monument que trobem en aquest espai és l’Homenatge als garriguencs de Mauthausen un gran bloc de pedra picada, que a una de les seves bandes presenta unes grans escales per on hi puja una figura humana, simulada per unes cadenes (esclavitud a que estaven sotmesos) que configuren un cos esquemàtic, cadavèric, que porta a les espatlles un petit bloc de pedra, representant el treball que feien els homes al camp de concentració.

Al Terrall trobem també quatre arcs del claustre del convent de les carmelites , fundat el 1602 i enderrocat el 1974. Són arcs de mig punt fets de grans carreus de pedra de secció octogonal, posats sobre una petita base. De tot l’antic claustre, aquest era l’únic element que conservava certa identitat.

Finalment cal fer esment de la Casa de la Cultura que és principalment la seu de la biblioteca pública de la ciutat, bastida l’any 1978. L’edifici s’estructura en dues ales de dos pisos cadascuna. A la dreta hi ha la Biblioteca comarcal a la planta baixa i la sala d’actes a la superior. A l’esquerra, hi ha espais dedicats a exposicions, cursos i altres serveis. Potser un dels elements més característic són els esgrafiats que hi ha entre les finestres, fets per A. Ciruela, F. Zarraluqui i Carme Benet , que simbolitzen al·legories de les diverses manifestacions culturals : la llegenda amb St. Jordi i el drac; la filosofia amb els grecs; la literatura amb els clàssics; el saber monàstic amb uns monjos; les arts liberals (música, dansa, poesia i teatre) amb muses; el cant representat per una coral; i les belles arts, amb l’artista i la seva model.