Vora la font trobem l’ermita de Sant Cristòfol bastida els anys 50 del segle XX . La seva planta el·líptica la dota de singularitat. És un edifici d’una sola nau i absis rectangular. La precedeix un porxo fet amb dues pilastres metàl·liques. El campanar és un mur vertical incorporat al cos de la capella d’alçat trapezoïdal amb un espai obert a la part superior per la campana. La coberta exterior de la capella és en pendent plana.
L’interior té el sostre en pendent, fet mitjançant revoltons de formigó i bigues vistes . Està presidit per una imatge del sant i unes pintures al·legòriques. El paviment és a dos nivells, trobant-se l’altar al superior. Rep il·luminació a través de finestres verticals.
La ubicació de l’ermita s’explica segurament a través de l’existència anterior de la font vella, deu natural molt antiga que abastava tota la població i que, encara avui, raja regularment.
|