Església parroquial de la Mare de Déu de l'Assumpció de Castelldans

Castelldans - Església parroquial de la Mare de Déu de l'Assumpció

L’actual temple parroquial és una obra del segle XVII, tal i com pot veure’s en la data de 1679 inscrita en la llinda de la seva portada. Es tracta, per tant, d’una obra pròpia del segle oficial del Barroc arreu d’Europa, tot i que les formes i l’estructura concreta de l’església de Castelldans no ho són de barroques.

De fet, l’església de Castelldans és força diferent a moltes altres esglésies dels municipis de les Garrigues, la majoria de les quals ja foren construïdes en cronologia del segle XVIII, i concebudes amb uns signes estilístics més afins a la sensibilitat artística del Barroc. El temple de Castelldans, en canvi, construït cent anys abans que la major part de les esglésies d’època moderna (segles XVI-XVIII) de les terres de Lleida, mostra unes tendències més clares o pròpies de la severitat clàssica del món del Renaixement, o bé, si se’ns permet aquesta petita llicència, manifesta una vessant que quasi podríem considerar d’estil “garriguenc” o de les Garrigues.

Per això durant molt de temps fos considerada com una església neoclàssica, atès que aquestes formes arquitectòniques es produeixen, en altres construccions decimonòniques, ja siguin del país, com de l’estranger. Es tracta d’una obra força destacada, sobretot per la seva nuesa i severitat, afí, al gust clàssic.

L’edifici és de planta i absis rectangular. Consta d’un transsepte i una única nau flanquejada per capelles laterals de secció rectangular que es troben comunicades entre si per unes obertures d’arcs de mig punt. La nau central està dividida en tres trams per mitjà de grans i amplis arcs faixons cadascun dels quals està cobert amb una volta de quatre punts o bufada (típica del Renaixement Italià), amb una decoració esgrafiada composta de formes geomètriques i florals. A l’entrada de l’església trobem una volta amb arc carpanell, damunt del qual descansa el cor, i on hi ha una decoració esgrafiada que porta la data de 1681. Hi apareixen tres medallons, i en els dos laterals hi veiem la cara de dos angelets amb discs tangents i tires per complementar. En el medalló del centre hi figura l’anagrama de Jesús. En la part del cor que dóna al mur de la façana (o mur oest) hi ha un gran òcul flanquejat per figures geomètriques adaptades a l’estructura que forma la volta.

Al centre del tram anterior a l’absis hi ha un espai de planta quadrada coronat per una cúpula sobre petxines. Aquesta està dividida en vuit espais, amb una decoració pictòrica que segueix el tipus d’esgrafiat que figura a la resta de l’església. A més, en la base de la cúpula hi trobem quatre obertures de forma semicircular, amb un tancament d’alabastre, que facilita la entrada de llum i a més procura una millora estètica i la preservació de l’erosió per causes meteorològiques. Intercalades entre aquestes separacions trobem la representació de quatre àngels amb les mans enlairades portant un calze amb la Sagrada Forma amb al·lusió a la Sang i el Cos de Crist, les dues taules de la llei i els anagrames de Crist i Maria. En les petxines hi ha pintats els quatre evangelistes amb els seus símbols bíblics: al sud-est Sant Mateu amb l’àngel, al nord-est Sant Marc amb el lleó, al nord-oest Sant Lluc amb el brau i al sud-oest Sant Joan amb l’àliga Cal destacar que en els paraments de façanes N i S del transsepte trobem dues finestres amb alabastre que hi ha a la part superior dels braços, els quals faciliten la il·luminació en aquesta part de l’església.

Quant a l’absis, es tracta d’una estructura rectangular amb una moderna i atractiva decoració esgrafiada, recentment realitzada (2000-2001) per l’artista de les Borges Blanques, Carme Benet. S’hi representen escenes de la vida de la Mare de Déu, i amb una ordenació d’esquerra a dreta observem l’Anunciació, la Nativitat, la Crucifixió, l’Assumpció, i en la part superior la Coronació de la Verge. Són unes pintures figuratives de notable bellesa, que tant per les seves formes com pel seu colorit s’adeqüen molt bé al conjunt de l’església. A sota de l’escena de la Coronació hi trobem una magnífica escultura gòtica de la Verge Assumpta, titular de l’església, realitzada pel conegut escultor català, Guillem Seguer, en el segon quart del segle XIV. Es tracta, sens dubte, de la peça de més valor de tot el patrimoni artístic de Castelldans. Anotem, finalment, que l’absis està ampliat amb una sagristia contigua que porta cap al pati de la casa rectoral.

La façana de Castelldans, en canvi, coherent amb el seu esperit de severitat clàssica, està expressada amb una gran senzillesa i simplicitat formal. La seva portada està formada per una estructura arquitravada, coronada per una doble cornisa (plana la inferior i convexa la superior), coronada per tres suports escultòrics, a mena de cartel·les, sostingudes per tres boles pètries d’una gran nuesa decorativa. El conjunt de la façana el conforma un gran capcer rematat per un frontó triangular. Hi destaca una obertura en forma d’òcul, el qual ja ha estat mencionat en referir-nos a la descripció de l’interior del cor. Es troba al centre del frontó triangular, i apareix tapiat amb alabastre semblantment al que ocorre amb les finestres que hi ha al transsepte.

Finalment fem esment del campanar, el qual es troba adossat a la façana, just a l’extrem nord-oest del temple. És de planta quadrada i es divideix en tres cossos de notable nuesa decorativa, coronats amb una balustrada que envolta el perímetre del campanar. Els dos cossos inferiors són quadrats i de diferent alçada, dividits per una senzilla i molt plana cornisa rectangular. El tercer nivell, és de planta poligonal, conformat per vuit costats. Quatre dels quals són de grans dimensions, mentre que els altres quatre, suaument rebaixats en les seves arestes, mostren l’atractiva forma octogonal que tan bé distingeix la singular silueta d’aquesta torre campanar.

Text extret de l’article de Marc Saborit Vallverdú –número 11 de la revista “Taüll” de maig de 2004-, basat en la publicació “L’Església de l’Assumpció de la Mare de Déu de Castelldans”, a càrrec d’Isidre Puig, Victòria Carner, Sílvia Folguera, sota la direcció de Ximo Company.

Com arribar a Església parroquial de la Mare de Déu de l'Assumpció de Castelldans ?

Curiositats

Castelldans - Església parroquial (Foto: www.jovells.cat)

El temple està dedicat a la Mare de Déu Assumpta, representada en una imatge de gran bellesa, tant en la seva forma com en la seva policromia, que pertany al segon quart del segle XIV, i que prové de l’antiga església (actualment en runes). Miraculosament va sobreviure al canvi d’església i a totes les guerres, especialment la tan iconoclasta ocorreguda en la Guerra Civil de 1936. Es tracta d’una peça d’alçada notable (157 cm), on se’ns mostra la Mare de Déu dempeus sostenint al Nen amb la mà esquerra i portant un pomell de quatre flors vermelles a la mà dreta. El Nen Jesús, amb el rostre emmarcat pels rínxols dels cabells, vesteix una majestuosa túnica talar magníficament resolta pel que fa al savi tractament geomètric dels seus plecs.