Església parroquial de Sant Martí de Teià

El primer testimoni documental que parla de l’església parroquial data de l’any 965 quan s'esmenta l'església de "Taliano", que fou donada a la seu de Barcelona, encara que el lloc que va donar nom a l’església surt ja citat quatre anys abans.

Consta que l'església experimentà restauracions després del 1330 i del 1439, fins que fou totalment reedificada a partir del 1574, sota la direcció del mestre de cases Antoni Mateu i a un preu fet de 1.500 lliures barcelonines. Al contracte se li demana la restauració d'una petita església tot tenint com a model l'església monàstica del convent de la Mare de Déu dels Àngels de Barcelona, amb un gran portal d'acord amb la forma i traça de l'església de les monges de Santa Elisabet de Barcelona però amb les mides adequades a l'obra.

L’església parroquial de Sant Martí de Teià és un edifici d'una sola nau coberta amb volta de creueria amb els nervis destacats per sis claus d'arc. Exteriorment, l'església es troba diferenciada en dos cossos, un corresponent a la nau i l'altre format pel campanar, de planta quadrada, finestres d'arc de mig punt al cos superior i coronat per merlets triangulars, iguals que tots els que envolten l'edifici. Destaca, a l'exterior, la façana principal, amb una porta d'estil renaixentista i un finestral gòtic florit sobre uns murs completament nus i llisos, que mostren la pedra viva.

Estèticament, la façana de Sant Martí és un exemple de la barreja de l'art gòtic tardà i els inicis del Renaixement. Sobre el portal es conserva un relleu de sant Martí que sembla que es devia aprofitar de l'edifici anterior, i que ha estat datat els segles XII-XIII.

L'interior presenta diverses capelles laterals, cobertes amb volta de creueria, i trifori a la part superior, cobert també per volta nervada i amb baranes decorades per rosasses amb traceria. L'absis és pentagonal. Destaquen les claus de volta esculpides en pedra i l'acabament dels nervis, que descansen sobre mènsules a l'alçada de l'arrencament dels arcs. Al seu interior conserva un retaule, que presideix l'altar major, amb unes pintures interessants del començament del segle XVII, obra de Lluís Gaudín.

L’edifici és precedit per una escalinata que fa d'accés al portal. Aquest, realitzat amb pedra picada de Montjuïc, és format per un frontó triangular i un entaulament suportat per columnes de capitell corinti i base conformada per un petit plint. Destaca, al damunt del frontó, un relleu en pedra amb la figura de Sant Martí muntat a cavall, tot partint la capa que encara duu posada per donar-li al pobre (figura més petita que té al davant). El gran finestral neogòtic florit, amb traceries i florons decoratius, que s’obre damunt del portal, fou afegit en època moderna.

Durant l'any 1902 fou restaurada la façana lateral que confronta amb la plaça, s'estucà l'interior de la nau, s'hi construïren les baranes de les tribunes i s'obrí el gran finestral de la façana principal. El 1986 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya subvencionà la restauració de l'edifici.