Nucli històric de Teià
El centre històric pròpiament dit es troba ubicat al peu de la muntanya, a una altitud de 128 metres, a redós de l’antiga sagrera de l’església parroquial de Sant Martí. El poble conserva l’urbanisme i l’arquitectura tradicionals de la comarca, amb les típiques masies i cases de cós i els corresponents patis i eixides. No seria fins els anys 60 del segle XX quan experimentà un creixement que va comportar la construcció de l’autopista i va donar origen a un seguit d’urbanitzacions de xalets unifamiliars. Donar un tomb pel seu nucli suposarà anar descobrint els seus elements patrimonials més destacats.
| ||||||
La notícia més antiga que tenim sobre l'edifici de l'Ajuntament és de l'any 1579, referent a la venta dels terrenys destinats a "Casa i Corral del Terme". L'any 1830 servia com a posada pública, la caseta annexa per a escola de la primera educació i un tros de terreny com a Plaça Real. L'edifici actual data de finals del segle XIX i fins fa poc existien encara les escoles en la planta baixa i les dependències administratives en la planta pis. L'edifici fou objecte d'ampliació per adaptar-ho al programa funcional de l'Ajuntament, i en concret, en el cos situat en la planta segona ampliada segons projecte de l'arquitecte Pere Joan Ravellat s'hi emplacen els Serveis Tècnics Municipals.
| ||||||
| ||||||
| ||||||
|
Ca l’Americano o Can Jorba (1921) deu el seu nom al comerciant indià o “americano” Martí Raméntol i Novell (Teià, 1885- El Salvador, 1956), promotor de l’obra, que quan es retirà l’any 1927 vivia temporades a la casa. Es tracta d’una construcció amb façana de característiques eclèctico-colonials, de planta rectangular. A la façana principal destaca el remat superior amb un relleu en forma de segment circular. La construcció s'assenta en una plataforma situada a un nivell superior al de l'accés que presenta una barana amb balustres.
| ||||||
Ca l'Estartús és una construcció de planta rectangular amb dues façanes idèntiques, una a la banda del davant i l'altra a la banda del darrere, tot i que l'entrada es troba emplaçada en un dels laterals. Les façanes de composició similar compten amb un coronament esglaonat i decorat amb motllures i elements vegetals. La del darrere només deixa veure una planta baixa i un pis, mentre que la del davant presenta dos pisos.
| ||||||
| ||||||
|
Al pis superior mostren una sèrie d'arcuacions de mig punt adovellades, distribuïdes en dos grups de tres, i una decoració d'esgrafiats sobre l'arrebossat del mur. Just a sota i separades per una cornisa doble hi ha algunes finestres amb l'emmarcament esgrafiat, format per tiges vegetals de les quals es desenvolupen fulles vegetals. A la façana del davant es pot veure, sota el coronament esglaonat i just a l'eix mitjà, la data esgrafiada de 1904, mentre que a la façana posterior hi ha, també esgrafiades, les inicials del qui encarregà l'edifici, en Lluís Parés.
| ||||||
Can Bru o Can Fivaller, obra encarregada el 1612 per Francesc Bru a Esteve Pasquet, mestre de cases de Sant Pere de Premià, és un edifici format fonamentalment per un cos de planta quadrada, cobert a quatre vessants, amb una torre també de planta quadrada col·locada a l'extrem dret de la façana i coronada per merlets. Lla seva distribució interna és de tres cossos perpendiculars a la façana principal, amb un cos transversal a la part posterior, antigament destinat a celler. La part més primitiva de la casa correspon a la torre de l'angle SE, que en part data del segle X.
| ||||||
A la façana destaca el portal d'arc de mig punt adovellat, un matacà a les golfes i l'escut dels marquesos de la Lapilla. Les finestres són totes estructurades amb llindes i brancals de carreus de pedra. També formen part del conjunt els elements moderns de la part posterior que intenten reproduir l’estructura d'un castell medieval coronat amb merlets de pedra picada i de secció quadrangular, i la capella del costat dret de la torre, coronada amb una espadanya per a la campana i dues petites torretes, i amb una petita rosassa amb vitralls emplomats (nous) i el portal gòtic amb motllures a la llinda i els brancals.
| ||||||
Can Padró o Cal Terçó és una construcció datable al segle XVIII; sobre la porta d’entrada compta amb una inscripció amb la data 1708 i l'escut amb la creu de la Catedral de Barcelona. Fou la casa Delmera, encarregada de recollir el delme eclesiàstic i els impostos que la Catedral, com a propietari directe de les diverses possessions a la vila de Teià, imposava. La "terça" o "terço" era el lloguer durant tres anys i el seu pagament en terços (tres cops a l'any). El nom de Can Padró sorgeix dels seus compradors l’any 1880 i perdurà fins el 1979 quan es va vendre la casa. Es tracta d’una casa d'estructura basilical de planta baixa i pis als laterals i dos pisos al cos central. La coberta és a doble vessant al cos central i d’una vessant als laterals. Les obertures són de pedra, amb llindes monolítiques i brancals adovellats. La casa és tancada per un mur de tàpia.
| ||||||
Can Pol data del segle XIII quan Ramon Roudors (Senyor de Teià) edificà una construcció de residència en l'actual emplaçament de la Casa Pol. Vers el segle XV passà als Martina i al segle XVII passava als Pol. Carles Fivaller el 1703 va portar a terme una restauració de l'edifici deixant-lo tal com es troba en l'actualitat. A cada extrem de la casa hi ha dues torres de planta quadrada coronades per merlets, amb els angles reforçats per carreus ben tallats i polits i les obertures estructurades per llindes de pedra i carreus de grans dimensions. A la part posterior hi ha altres annexes, entre els quals es troba la capella, que fou bastida l'any 1696 i privilegiada amb una butlla de Concessió d'Indulgències l'any 1717, en obsequi a Carles Fiveller.
| ||||||
Can Pol és una casa de planta baixa i dos pisos que a la planta baixa conserva, en un extrem, un portal d'arc de mig punt amb grans dovelles, tot i que la part superior resta mig amagada per un dels balcons de la planta noble. A l'altre extrem hi ha una finestra petita estructurada per una llinda de pedra i carreus de grans dimensions. El pis noble compta amb un seguit de balcons de llinda amb pedra i de brancals conformats per carreus grans i de cantons motllurats. El pis superior compta amb una galeria d'arcs de mig punt sostinguts per pilars de secció quadrangular. En algunes llindes de les finestres es conserven, tot i que difícils de llegir, diverses inscripcions llatines. També es conserva un rellotge de sol entre dos dels balcons de la planta noble.
| ||||||
Documentada des del segle XIV, la masia de Can Torrents era propietat de la família Destorrents de Barcelona. Pere Destorrents va ser Conseller en cap de la Generalitat al segle XIV. Al segle XVI, en deixar Barcelona, es va canviar el nom de Destorrents pel de Torrents. El nom de Ca l'Antigó és el nom amb que un llogater va batejar el restaurant que hi ha en l'actualitat. Tota la construcció és feta en pedra, amb els murs arrebossats i pintats tot i que aquest revestiment es conserva en molt mal estat. Es tracta d’un edifici sense gaire interès arquitectònic amb annexes realitzats més tard.
| ||||||
Els elements que composen la seva façana es distribueixen asimètricament. A la planta baixa hi ha una porta d'arc de mig punt adovellat i una finestra amb llinda de pedra. Al pis hi ha dues finestres gòtiques, una d'elles amb un arc conopial i l'altra amb un arc rebaixat, amb brancals de carreus de pedra. Al mur lateral dret hi ha una petita finestra amb un arquet lobulat. Al jardí hi ha una tanca formada per un arc escarser o rebaixat, adovellat i coronat per una mena de frontó coronat per una cornisa motllurada de línies corbes. Conté també un blasó esculpit en un bloc de pedra quadrat, amb les figures d'una torre i un lleó, símbols de la família Torrents. A la part central de la tanca hi ha un reixat de ferro forjat.
| ||||||
La casa Víctor Català que data de 1880 com és llegeix a l’esgrafiat del capcer de l’edifici (MDCCCLXXX) presenta característiques arquitectòniques de l’eclecticisme imperant en aquell moment. Per damunt d’aquesta data en un cercle envoltat per una decoració de roleus podem llegir J.C. de V. / XXV-VII-MCMLXIX, data que apareix a la reixa de la porta, corresponent al nou propietari de la finca.
| ||||||
La Palma Teianenca o la Flor de la Palma és una de les entitats socioculturals de més tradició a Teià. Va ser fundada el 1911. L'edifici seu de l'entitat està situat molt a prop de l'Ajuntament i de l'església. Té planta rectangular coberta a dues aigües i una façana de coronament ondulat, a l'estil de les masies barroques.
| ||||||
Es tracta d’un edifici noucentista dividit en dues parts, una destinada a teatre i l'altra a cafè-bar. El primer resta format per un cos rectangular que, exteriorment, no té gaire interès arquitectònic, excepte en la seva façana coronada per un capcer esglaonat amb formes arrodonides i motllures. A la part central de la façana hi ha una tribuna flanquejada per finestres tripartides i esglaonades, que es repeteixen en la part inferior.
| ||||||
| ||||||
|
El més interessant és l’espectacular esgrafiat decoratiu del capcer de la façana, on hi figura el nom de l'entitat i l'any “LA PALMA TEYANENSE 1911” amb una ornamentació on hi destaquen les palmes, entremig d’una densa catifa de flors. El café-bar es troba en un edifici més baix, situat a la dreta de l'anterior, i presenta en la seva façana una sèrie de cinc arcades de mig punt força altes.
| ||||||
L'any 1869 Martí Botey contracta a diversos industrials per construir una casa de dos pisos destinada a cafè. Més endavant, l'any 1912, una societat anomenada "Montepío de la Unión Teyanense" comprà aquest edifici, conegut com el Cafè de Dalt, per instal·lar la seva seu. El nom de "la Unió" prové de la fusió de tres germandats de socors mutus i que són: "Sant Roc", "Sant Lluís" i "l'Aliança" del Masnou. Les finalitats de la Societat eren el mutualisme i l'esbarjo (cafè, teatre, ball, corals, etc.) Les finalitats de la Unió eren les mateixes que les de la Societat rival de la "Palma" , fet que va produir una gran rivalitat entre ambdues. Durant la Guerra Civil (1936-1939) "la Unió" absorbí "la Palma". Després de la guerra es separà la "Palma" i els bens de la "Unió" passaren a "Falange". Finalment, al 1963, l'Ajuntament compra a la "Falange" l'edifici de la "Unió". Actualment és la Casa Municipal de Cultura La Unió.
| ||||||
| ||||||
|
En un plànol de 1916 anterior a la construcció del mercat s'aprecia una edificació amb tres portes situada en l'espai que actualment ocupa la plaça de Catalunya, que aleshores era coneguda com a plaça del Born (un born és un mot d'origen medieval que designava l'espai públic destinat a la celebració de fires i mercats).
| ||||||
| ||||||
|
El 1916 la plaça de vendre, com s'anomenava abans la plaça de Catalunya, fou el lloc escollit bastir-hi una edificació de planta baixa destinada a mercat municipal, cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal que presenta un porxo d'accés a una altura inferior de la coberta general per deixar passar la llum a través d'un vitrall incorporat. La mida, ús i composició de l'edifici li donen un caràcter entranyable que cal conservar. Al costat de ponent hi ha unes escales amb graons de totxo a sardinell que permeten accedir a un nivell superior on hi ha un plàtan protegit, que presideix l'espai públic. La construcció s'ha anat remodelant, amb diverses i importants intervencions el 1997 i el 2009, quan es van remodelar el mercat i el porxo, el 2014 amb la instal·lació de la portalada a l'entrada principal i el 2018, quan es va restaurar el vitrall de la façana principal.
| ||||||
Villa Carmen, Ca la Cecília o Cal Dr. Mariano és un edifici, construït el 1890, de planta quadrada i cobert amb teulada plana o terrat, del qual sobresurt una torre quadrada. Consta de soterrani, planta baixa, pis i golfes que sobresurten com un cos central superior. La façana que respon a una estètica neoclassicista (balustrades, frontons al damunt de les cornises, mènsules que suporten coronaments per a les finestres, impostes...), està formada per una escalinata central que condueix a la porta d'accés, un balcó amb un gran finestral i les golfes ja esmentades.
| ||||||
| ||||||
|
Al mur lateral de l'esquerra hi ha una balconada sostinguda per vuit revoltons. Compta amb un generós jardí, la porta del qual queda emmarcada per dos pilars, i es tanca per una portada de ferro forjat.
| ||||||
Ca la Cecília actualment és un equipament públic que acull el Casal d’Avis i els Serveis municipals d’Atenció a les Persones. Abans de ser adquirida per l’Ajuntament, la casa havia estat propietat del doctor Eduardo Mariano.
|
