Restes del castell de la Granadella

La primera menció escrita del nucli i castell de la Granadella data de l’any 1181, quan Guillem III de Cervera cedí el castell amb el seu terme a Pere Mascarell. No obstant això, el domini del castell estigué durant tota l'edat mitjana a mans del llinatge dels Moliner, ciutadans de Lleida. Pere IV Moliner que tenia els llocs esmentats com a simple senyoria o possessió alodial, comprà el 1359 a Pere III el Cerimoniós tota la jurisdicció, amb el mer i mixt imperi, dels castells de la Granadella, Granyena de les Garrigues i Torrebesses, per 14.000 sous barcelonesos.

Els Moliner ostentaren la baronia de la Granadella fins al segle XVII, quan passà a la família Gomar que la conservà fins a finals de l'antic règim, amb l’abolició dels senyorius jurisdiccionals al segle XIX. El castell de la Granadella, però, ja  es trobava en mal estat com ho descriu Pascual Madoz l'any 1847 quan parla d'«un castillo muy antiguo, destruido por sus afueras y aunque se conserva por el centro, nada notable tiene que merezca describirse».

Els vestigis del castell estan situats a l'extrem més oriental d'un serrat rocós, a ponent del poble, malgrat que la construcció dels dipòsits d'aigua de la població destruïren la meitat de llevant de la fortalesa. Les restes conservades corresponen possiblement al mur perimetral de la fortalesa. També es conserven una sèrie d'estructures que es relacionen amb diverses activitats de producció econòmica realitzades al castell. Són diversos retalls excavats en la roca de dimensions variables i que corresponen a sitges, dipòsits, cups i altres elements sense identificar. Destaca un gran dipòsit de planta circular de més d'1 m. de fondària al qual s'accedeix mitjançant unes escales, situat en l'extrem sud-occidental.

La major part de les estructures visibles actualment, però, semblen correspondre a l’edat moderna. A la banda nord hi ha les restes d'un celler on s'aprecien tres murs de diferents moments que el devien tancar par la part de ponent. L'accés es devia fer per la rampa del costat sud. A la banda meridional hi ha dos grans dipòsits rodons d'1 m de fondària que semblen relacionats amb l'activitat vinícola. El més oriental té un petit mur de petits carreus inclinats que podria ser del recinte medieval del castell. Restes d'altres murs, de pilars i la boca d'una possible cisterna completen el conjunt. Un fort retall de 8 m d'amplada i 2 m de fondària delimita la zona d'estructures de la resta de l'altiplà; es podria interpretar com el fossat que protegia la fortalesa pel lloc més vulnerable.