Entre la documentació de Verdaguer es va trobar un poema dedicat a aquesta font, avui situada en un parc on la gent de la contrada pot gaudir de la tranquil·litat que l'escriptor ja va descriure en la seva obra:
"Raja una fonteta a prop de ma pàtria que tothom li dóna per nom la Trobada, al peu del torrent, que brolla tan clara que al sortir del raig sembla fosa plata. Buscant la frescosa font regalada a ta dolça vena que la set apaga acut la pastora i la vilatana com lo segador l'anyell i la cabra. També jo et visito amb tanta constància que molts dies vinc tarda i matinada. Un dia el poeta hi troba "una certa nina" que li ofereix un vas d'aigua de la Font Trobada. Amb l'aigua beu també l'amor i d'ençà d'aquell dia torna a la font i es pregunta si aquella nina no és una nimfa del lloc davallada del cel. I exclama: Digues-li, per Déu! digues-li. fontana, a la nina hermosa que en lo teu raig canta, que rica n'és ella que em roba la calma. El poeta promet a la font que la rodejarà de marbres i xiprers, heures i vidalbes. I acaba: Tot això tindràs, fontana, per paga d'haver-m'hi trobat l'amor que em faltava."
|
